Lliga Regionalista i Catalanisme: Orígens i Evolució Política

Lliga Regionalista: Orígens i Consolidació

La pèrdua dels territoris colonials va evidenciar la incapacitat dels partits dinàstics. A Catalunya, això va tenir diverses conseqüències:

• El catalanisme es va veure enfortit.
• La consolidació d’una generació d’intel·lectuals i activistes que demanaven un partit per mobilitzar-se de cara a l’autonomia.
• Una actitud crítica envers els partits dinàstics, forjats a base de la corrupció electoral.

L’any 1899, davant el fracàs del projecte regeneracionista del govern de Silvela i de la protesta ciutadana coneguda com el Tancament de Caixes, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van crear un grup polític: la Unió Regionalista, que demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. Paral·lelament, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català, format per Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, entre d'altres, que propugnaven la participació política del catalanisme.

El 1901, els dos partits van presentar una candidatura única. La Unió Regionalista comptava amb una base d'industrials i comerciants, mentre que el Centre Nacional Català aportava un programa polític i dirigents experts. Aquesta iniciativa es va conèixer amb el nom de la Candidatura dels Quatre Presidents: el Doctor Robert, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba.

Davant l'èxit obtingut, els dos partits van fusionar-se per formar la Lliga Regionalista. A partir d'aleshores, a Catalunya es van establir els republicans i els catalanistes com a opcions polítiques majoritàries. La Lliga Regionalista va ser el primer partit modern ben organitzat. Inicialment, només tenia influència sobre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona, però a poc a poc es va estendre entre els agraris. Les classes benestants del país no acceptaven la corrupció de la Restauració i lluitaven per l'autonomia de Catalunya.

El Catalanisme Conservador i les Bases de Manresa

Les discrepàncies dins del Centre Català havien conduït a una escissió i a la formació de la Lliga de Catalunya el 1887. Els seus líders van ser Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, i es considerava un partit de caire més conservador. Es van apropiar de les velles reivindicacions: el català com a llengua oficial, el dret civil català, el proteccionisme i una política catalanista. Una de les iniciatives més destacades va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), on es demanava l'autonomia de Catalunya. També va promoure la defensa del Codi Civil Català.

El govern va decidir canviar la redacció del Codi Civil. Durant el règim liberal, bona part del clergat català s'havia arrenglerat al costat del carlisme. Amb la Restauració, part del clergat va abandonar aquesta posició i es va alinear amb el liberalisme conservador. La campanya contra el projecte del Codi Civil va fer evident la necessitat d'organitzar el moviment catalanista. Així, la Lliga de Catalunya va proposar la creació de la Unió Catalanista, amb l’objectiu de definir un programa comú per a tots els grups catalanistes. Aquesta iniciativa va rebre el suport del món rural, propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. Aquesta entitat va contribuir significativament a difondre la idea de l'autogovern a Catalunya.

Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa (1892) d’una assemblea de delegats amb l’objectiu d’aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases de Manresa. Aquest document recollia els principis del catalanisme polític i posava l'èmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola, com l'oficialitat de la llengua catalana. També incloïa elements arcaïtzants, com el restabliment de les velles institucions.