Lliga Regionalista i Catalanisme: Orígens i Evolució Política a Catalunya (1898-1917)

El Naixement de la Lliga Regionalista

Des de 1898, la Unió Catalanista estava dividida entre els partidaris d’ajornar la lluita electoral, defensada per Àngel Guimerà i el grup del diari La Renaixença, i el grup del periòdic La Veu de Catalunya amb Enric Prat de la Riba. Aquest darrer grup es va separar de la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català (1899). Aquest partit es va fusionar el 1901 amb la Unió Regeneracionista, que va ser el partit més important de Catalunya fins el 1923. Era una força política conservadora amb un ampli suport entre la burgesia industrial i comercial i les classes mitjanes. Els seus dirigents més importants van ser Francesc Cambó, Dr. Robert, entre d'altres.

En les eleccions generals de 1901, la Lliga va presentar a la circumscripció de Barcelona una candidatura anomenada dels Quatre Presidents. En les eleccions municipals del mateix any, la Lliga va aconseguir a la ciutat de Barcelona 11 regidors, els republicans també 11, i els partits dinàstics 4.

Així, a Barcelona, el caciquisme havia estat vençut i l’alternança de liberals i conservadors va ser substituïda per la pugna entre catalanistes i republicans.

El Republicanisme Catalanista

Dins la Lliga hi havia diverses tendències. La visita a Barcelona d’Alfons XIII i del president del govern Antoni Maura l’any 1904 van provocar tensions entre aquestes faccions.

• El sector més d'esquerra i republicà del partit va defensar el boicot als actes de l’estada reial.
• El sector més moderat volia aprofitar l’ocasió per exposar al rei les demandes del catalanisme.

Cambó va llegir un discurs davant del rei en què li demanava l’autonomia municipal.

Els catalanistes republicans, liderats per l’arquitecte Domènech i Montaner, van abandonar la Lliga i van fundar el setmanari El Poble Català.

El 1907 van constituir un nou partit, el Centre Nacionalista Republicà. Més tard, el 1910, aquest grup i les restes de l’antic partit federal van constituir la Unió Federal Nacionalista Republicana. El 1914 van establir una aliança amb el Partit Radical, però el fracàs electoral va provocar la crisi i desaparició de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

La formació més important va ser el Partit Republicà Català, que van fundar Francesc Layret, Domingo i Lluís Companys el 1917.

La Solidaritat Catalana: Un Front Unit

L’any 1905, arran d’un acudit publicat al setmanari humorístic catalanista ¡Cu-Cut! en el qual es ridiculitzava l’exèrcit pels seus fracassos militars, un grup d’oficials de la guarnició de Barcelona en va assaltar la redacció i la del diari de la Lliga Regionalista, La Veu de Catalunya.

En lloc de castigar els militars, el govern va promulgar la Llei de Jurisdiccions. A Catalunya, la llei va ser contestada amb la constitució de Solidaritat Catalana, una aliança de les forces polítiques catalanes des dels carlins fins als republicans, passant pels regionalistes.

Uns mesos després, Solidaritat Catalana es va constituir en una coalició electoral amb l'objectiu d'aconseguir la derogació de la Llei de Jurisdiccions i l'autonomia per a Catalunya.

Després de triomfar a les eleccions generals de 1907, la Lliga va capitalitzar l’èxit electoral i des d’aleshores el catalanisme es va convertir en un gran moviment de masses arrelat a tot Catalunya.