Lliga Regionalista, Mancomunitat i Noucentisme: Història i Ideologia

Lliga Regionalista i Creació de la Mancomunitat de Catalunya

La Lliga Regionalista, fundada el 1901, era un partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana. Amb això, la burgesia volia dur a terme una revolució com a classe social. Enric Prat de la Riba va ser qui va donar forma teòrica al projecte polític de la Lliga. Volia aconseguir el control de les institucions públiques catalanes i reformar-les, i volia reformar l’Estat espanyol i establir una hegemonia catalana. Davant dels drets individuals democràtics, va atreure les simpaties d’una bona part dels intel·lectuals, que molts es convertiran en professionals de l’administració a les institucions públiques catalanes que controlava la Lliga. Prat de la Riba va ser president de la Diputació de Barcelona, i va configurar el programa de reforma de les institucions públiques catalanes i una fórmula autonòmica per a Catalunya.

El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, per la fusió de les 4 diputacions provincials catalanes. El 1925 la Mancomunitat de Catalunya va ser dissolta, tot i que des de 1923 va deixar de ser efectiva, des del cop d’estat de Primo de Rivera. Prat de la Riba va dur a terme un procés de renovació cultural amb 3 punts:

1. Creació d’una estructura docent, des de l’educació primària fins a l’alta investigació.
2. Fixació d’una llengua literària.
3. Establiment d’una infraestructura cultural, xarxa de biblioteques, museus i empreses editorials.

El Moviment Noucentista

Paraula que va popularitzar Eugeni d’Ors a Glosari. És un moviment politico-cultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula models de comportament social per fer possible la seva acció reformadora. S'inicia el 1906 per 3 fets importants: La Lliga Regionalista guanya les eleccions, Eugeni d’Ors publica el Glosari a La Veu de Catalunya i Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana. Des de 1917 el noucentisme davalla, després de la mort de Prat de la Riba, la Lliga comença a decaure i es va convertint en un partit cada vegada més de dreta, defensor dels seus interessos de classe, per això els intel·lectuals trenquen el pacte que mantenien.

Ideologia del Noucentisme

Literàriament, rebutjaven tot el que provenia del modernisme, però salvaven l’Escola Mallorquina i la prosa de Joaquim Ruyra; defensen l’artificiositat davant de l’espontaneisme modern i el ciutadanisme per damunt del ruralisme. L’ideòleg, Eugeni d’Ors, va establir la ideologia del nou moviment, basada en consolidar la raó i l’intel·lecte sempre per damunt del sentiment i l’instint, i el principi de la realitat per damunt del plaer, es defensa la contenció i la laboriositat més que el geni creador. Aquests pressupòsits es concretaven en l’exaltació del present i la revisió del passat, són la base de la formulació de l’ideari.

Intervenció

Eugeni d’Ors aplica aquest mot a l’acció que s’havia de dur a terme perquè tots els afers públics funcionessin correctament. Tracta d’intervenir activament per canviar les coses. Quan aquesta intervenció es va referir a afers polítics, la va anomenar imperialisme.

Imperialisme

Subratlla el caire antiseparatista del catalanisme burgès i recollia l’aspiració de la burgesia d’enderrocar l’Estat oligàrquic i substituir-lo per un estat burgès modern.

Arbitrarisme

Mot contraposat a l’espontaneisme. Era el dret i el deure del creador d’intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.

Classicisme

En el noucentisme, es converteix en una consigna d’ordre, embolicada amb la preceptiva estètica adient, per crear un sistema regulador de la vida social i política.

Mediterranisme

Aporta la claror del paisatge mediterrani com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el modernisme. Retorn als orígens i el llegat del classicisme pel que fa a l’organització política de les ciutats estat gregues. La ciutat és el centre entorn del qual s’estructura la societat burgesa en contra de la influència que encara exercia el món rural. La Catalunya-ciutat, identificada amb Barcelona, va ser un dels ideals polítics de la Mancomunitat.

Civilitat

La ciutat era el marc ideal per demostrar que l’home, amb l’acció conjunta d’imperialisme i arbitrarisme, havia de tendir a la civilitat com a model de vida europeu perfecte.

Obra Ben Feta

Els noucentistes pretenien vetllar per la perfecció com a objectiu final.

Normalització Lingüística

El català havia anat perdent ús social per reduir-se a l’ús familiar. La identificació entre llengua i pàtria, l’un es va convertir en el símbol de l’altra. Els modernistes van intentar dur a terme la unificació de la llengua, però va faltar unitat i sobretot un poder polític darrere. El noucentisme va aconseguir aquest objectiu gràcies al poder polític de la Mancomunitat. La Mancomunitat va dur a terme la unificació del català com a llengua de cultura per equiparar-la amb les altres llengües europees. Es va crear la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Prat de la Riba va posar al capdavant de les oficines lexicogràfiques d’aquesta secció un home clau en la normativització de la llengua: Pompeu Fabra, que es basa en 5 criteris: creació d’un registre, economia lingüística, especificitat, funcionalització i intel·lectualització.