Llotja de la Seda de València: Joia del Gòtic Civil i Patrimoni UNESCO

Llotja de la Seda de València: Patrimoni de la Humanitat

La Llotja de la Seda de València, també coneguda com a Llotja dels Mercaders o Lonja de la Seda en castellà, és una de les obres mestres del gòtic civil europeu i un símbol de l'esplendor comercial de València durant el segle XV. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996, aquest edifici emblemàtic és un testimoni viu de la riquesa i la importància de la ciutat en l'època medieval.

Fitxa Tècnica

• Autors Principals: Pere Compte i Joan Ivarra (Sala de Contractació), Pere Compte, Joan Corbera, Domingo Urtuaga (Consolat de Mar).
• Cronologia:
  • Sala de Contractació: 1482-1498
  • Consolat de Mar: 1500-1548
• Tipologia: Llotja (edifici comercial).
• Materials: Pedra i fusta.
• Estil: Gòtic tardà (flamíger).
• Localització: València, Espanya.

Obres Destacades de Pere Compte

• Palau de la Generalitat de València (1481-1541), amb la col·laboració de Joan.

Biografia dels Autors Principals

Els treballs de la Llotja de la Seda es van iniciar el 26 d'octubre de 1482. La mort de Joan Ivarra el 1486 va deixar Pere Compte com a únic responsable de la construcció de la Sala de Contractació. Un cop finalitzats els treballs d'aquesta sala, Compte es va disposar a iniciar les obres del Consolat de Mar.

Pere Compte va morir el 1506. El va substituir Joan Cabrera, qui va dur a terme els treballs de finalització de la tercera planta. Posteriorment, Domingo Urtuaga va acabar l'edifici i va afegir elements decoratius complementaris, consolidant així la grandesa arquitectònica de la Llotja.

Descripció Formal i Arquitectònica

La Llotja de la Seda es divideix en quatre espais principals:

• La Sala de Contractació (o Sala Columnària)
• La Sala del Consolat de Mar
• El Pati dels Tarongers
• La Torre

Des de l'exterior, es distingeixen dues parts principals separades per la Torre. A la dreta, hi ha la Sala de Contractació, la façana de la qual presenta una porta monumental d'arc apuntat, rics relleus escultòrics i finestrals decorats amb traceries gòtiques.

A l'esquerra, s'alça l'edifici del Consolat de Mar, que es compon de tres pisos:

• La planta baixa, amb finestres rectangulars senzilles.
• La planta noble, amb finestrals més elaborats i columnes fines coronades amb traceries.
• Un tercer pis, format per una galeria de finestres separades per contraforts coronats per pinacles.

La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles, que representen animals fantàstics i figures humanes en diverses actituds, afegint un toc d'originalitat i simbolisme.

A l'interior, la Sala de Contractació es divideix en tres naus, amb esveltes columnes helicoïdals que s'eleven fins a les voltes de creueria. Dins del Consolat de Mar, destaquen els magnífics cassetons de fusta, poligonals i quadrats, que decoren els sostres de la planta baixa i noble.

La Torre alberga una capella a la planta baixa i una presó a la qual s'accedeix per una escala de cargol. Al Pati dels Tarongers, un oasi de tranquil·litat, hi ha una font central i delicats treballs de filigranes ogivals, que recorden la influència de l'arquitectura islàmica.

Entorn Urbanístic i Context Històric

La Llotja de la Seda està situada al centre històric de la capital valenciana, just davant del Mercat Central i l'Església dels Sants Joans, i a prop de la Catedral de València. La integració urbanística de l'edifici en l'entorn gòtic de la ciutat és magnífica i s'ha de veure com un exemple de la rica cultura viscuda a la ciutat durant l'Edat Mitjana.

Funció, Contingut i Significat

Les llotges eren edificis clau que acollien les activitats comercials de la ciutat. A la Sala de Contractació, es duien a terme les transaccions i negocis. Al Consolat de Mar, es resolien els litigis i disputes entre comerciants, actuant com a tribunal mercantil.

A la part superior de la Torre, hi havia una presó destinada als comerciants que incomplien les normes o els seus deutes. La Llotja de la Seda es va convertir ràpidament en un símbol econòmic de la ciutat, representant el seu immens potencial marítim i comercial en un moment en què la Corona Catalanoaragonesa estava en un període d'esplendor i expansió.

Models i Influències

La Llotja de Palma va servir de referència i model per a la construcció de la façana i l'interior de la Sala de Contractació de València, mostrant una continuïtat estilística en l'arquitectura gòtica civil de la Corona d'Aragó.

Una influència notable és la de la cultura àrab, evident en la voluntat de proveir l'edifici d'un pati amb font i tarongers, elements que no només aportaven bellesa sinó que també contribuïen a refrescar l'ambient, una pràctica comuna en l'arquitectura islàmica.