La lluita dels oposats
Enviado por JoseJJ y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,21 KB
-Anaximandre de Milet(610-547),(deixeble de Tales), Aristòtil el considera el primer filòsof perquè, de Tales tria planteja el tema de l’arkhé en termes més abstractes. Per a Anaximandre, l’arkhé no pot ser un element físic concret(aigua, aire...), ja que els seus oposats no existirien i l’univers es desintegraria(ex: l’aigua apagaria el foc). Per tant, l’arkhé és l’àpeiron (‘allò indeterminat), un principi indefinit, sense característiques determinades, precisament per aquest motiu, té la potencialitat de convertir-se en la resta d’elements. Cal recordar que l’àpeiron, encara que és indeterminat, és totalment material. L’àpeiron és immortal i indestructible, caràcters mitològics reservats als déus. La physis és el resultat de la lluita d’oposats (fred-calent): els oposats mantenen una lluita contínua i quan un dels termes predomina, comet una injustícia que ha pagar amb la prevalència de l’altre terme.-Anaximenes de Milet(611-546), (ultim filòsof de l’escola milèsia), la seva teoria representa un pas enrere respecte del seu mestre. Per a AnaxíMenes, l’arkhé torna a tenir un caire determinat. El seu arkhé és l'aire, que també és material. Tot és aire més o menys concentrat. Dóna tres raons per justificar la decisió de considerar l’aire com a arkhé: 1.És condició imprescindible per a la vida. 2.Es troba a tot arreu (universal). 3.Té possibilitat de convertir-se en els altres elements constitius de la natura (foc, terra, aire, agua) mitjançant un procés de contracció i de dilatació, anomenat, condensació i rarefacció.