Locke, Hobbes i Rousseau: Contractualisme i Estat

Locke i el Contractualisme Liberal

John Locke (1632-1704) va defensar un govern constitucional amb poders limitats, basat en el contracte social. A diferència de Hobbes, Locke creia que l'Estat no neix per evitar la guerra de tots contra tots, sinó per protegir la propietat privada i els béns civils, que en absència d'un govern estan desprotegits. L'Estat sorgeix d'un pacte entre propietaris que busquen els avantatges de la col·laboració mútua.

Diferències entre Locke i Hobbes

Del pensament de Locke en deriva el liberalisme, mentre que de Hobbes l'absolutisme polític. La principal diferència entre ambdós radica en la naturalesa del govern, la llei i el paper de la tolerància. Locke, com Hobbes, accepta la necessitat d'un contracte per fonamentar la convivència, però discrepa en gairebé tota la resta.

Per a Hobbes, una societat justa és aquella amb un govern que garanteix la seguretat. L'obediència al sobirà és fonamental, sense qüestionar-lo, ja que l'anarquia i la manca de seguretat són pitjors que la injustícia. L'Estat hobbesià és absolut, un "déu mortal" amb poder total sobre tots els aspectes, incloent-hi la religió i l'exèrcit.

En canvi, per a Locke, el poder de l'Estat es divideix en legislatiu (exercit per una assemblea), executiu i federatiu, amb contrapesos per evitar l'abús de poder.

Rousseau i la Il·lustració

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) fou una figura clau de la Il·lustració francesa del segle XVIII. La Il·lustració fou un moviment cultural que pretenia usar la raó per reformar la societat i promoure el coneixement, oposant-se a la superstició, la intolerància i els abusos de l'Església i l'Estat.

La Moral en l'Estat de Naturalesa

Rousseau sosté que la moral és present en l'estat de naturalesa. La condició moral no és artificial, sinó natural. La societat transforma l'amour de soi (amor propi positiu) en amour-propre (orgull), que impulsa la comparació amb els altres i genera por i plaer davant el sofriment aliè.

Llibertat i Societat

Rousseau argumenta que la manca d'autosuficiència ens obliga a viure en societat. La llibertat és una necessitat humana essencial; la mera supervivència sense llibertat no constitueix una vida humana.