Locke contra l'innatisme: Anàlisi i crítica

Locke i la crítica a l'innatisme

En aquest text es defensa que no hi ha principis innats, i es fa de dues maneres:

Primer, s’assenyala que l’argument principal a favor de l’existència de principis innats no és correcte: a partir de l’assentiment universal no es pot concloure que hi ha principis innats, si és que es pot explicar que hi hagi assentiment general sense assumir aquests principis innats.

Segon, es dona un argument en contra de l’existència de principis innats: si hi haguessin principis innats haurien de ser universals, però, diu Locke, no hi ha principis universals.

Conceptes clau

• a) «Principis pràctics»: Regles que guien l’acció.
• b) «Inherent a l’ànima»: Quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir.

Rebuig de l'innatisme racionalista

Locke rebutja l’innatisme racionalista i defensa la possibilitat que l’esperit humà, tot i que no posseeixi idees innates, pugui inventar-les o crear-les d’alguna manera. Que un principi sigui innat vol dir que en l’ésser humà existeix, des del seu naixement, determinades idees o principis que es troben en la pròpia naturalesa humana abans de tota experiència.

Crítica a la prova del consens universal

La crítica de Locke a l'innatisme es centrarà a demostrar la falsedat de l'afirmació que hi ha un consens universal segons el qual tots els éssers humans estan d'acord amb l'existència de determinats principis especulatius i morals, d'on se seguiria que aquests principis (la idea de Déu, el principi de no contradicció, els principis morals), serien innats. En la seva crítica, Locke nega aquesta prova del consens: els nens i els discapacitats mentals no coneixen el principi d’identitat o de contradicció, ni tampoc els principis morals. És absurd dir que els nens tinguin aquests principis i que no siguin conscients d’aquest fet. Per tant, aquestes idees no formen part de la naturalesa de la ment, sinó que han estat incorporades d’alguna manera.

Per últim, també és important destacar que Locke afirma que no hi ha principis morals universals (aquesta afirmació és la base de la seva proposta moral i política). Ni tan sols la idea de Déu és universal, existeixen pobles que es comporten moralment de manera contrària a d’altres, i pobles que no tenen la noció de Déu.

Contrast amb Descartes

Descartes defensava les idees innates i afirmava que tots els éssers humans posseeixen aquestes idees.

Proposta ètica de Locke

La seva proposta ètica parteix de la seva crítica a l’innatisme racionalista. És impossible concebre l’existència d’una sèrie de principis o conceptes de naturalesa innata, ja siguin especulatius o de caràcter moral. L’empirisme de Locke diferencia entre les idees simples i les idees complexes: les primeres són obtingudes de les percepcions sensibles, mentre que les segones són formades a partir de la combinació de les primeres. Serà a partir d’aquest plantejament que negarà l’existència de principis morals universals i d’idees innates de caràcter moral.

La ment com a tabula rasa

El desacord amb el racionalisme de Descartes comença amb la negació de les idees innates per part de J. Locke (i, en general, aquesta tesi és pròpia dels pensadors empiristes). Només després de rebutjar aquestes idees innates podrem assolir el veritable anàlisi de les idees (Locke dedicarà el Llibre I de l’Assaig a aquesta finalitat). La nostra ment és una tabula rasa en el moment en què naixem, no hi ha cap coneixement preestablert.