Locke i Mill: Comparació Filosòfica i Utilitarisme

Comparació Filosòfica: Locke i Mill

Locke i Mill comparteixen un fons cultural obvi: l’empirisme i l’esperit liberal, però tenen diferències significatives.

Sobre el Dret Natural i Utilitarista

• Locke: És un teòric del dret natural. Els drets bàsics (vida, llibertat i propietat) fan possible una vida humana digna.
• Mill: És un utilitarista qualificat i nega l’existència del dret natural. En l’utilitarisme, els drets són bàsicament ‘ficcions útils’ i la seva fonamentació es troba en què són útils per viure una vida amb sentit. Els drets per a Mill no es poden quantificar numèricament, sinó que són qualitats, i el seu valor es troba en la màxima utilitat per al més gran nombre.

Liberalisme Deontològic vs Teleològic

• Locke: És un liberal deontologista. Considera que hi ha principis d’acció i deures morals envers la societat que es fonamenten per un consens previ.
• Mill: És un liberal teleològic. Considera que la utilitat de la llibertat es justifica per les seves conseqüències, perquè fa millor i més creativa la vida dels humans.

Societat i Contracte Social

• Locke: És un contractualista. El fonament de la societat es troba en un pacte social. La societat civil és el fonament de l’Estat i l’Estat ha de servir-la.
• Mill: No creu gaire en les virtuts morals de la societat civil; detesta la classe mitjana, que considera portadora de tòpics i de prejudicis morals.

Context Històric

En un context històric en què Marx proposava la revolució i el canvi de sistema, van sorgir revolucions obreres i grups de sindicats per la industrialització, el capitalisme als EUA, la sociologia i la teoria de l'evolució de Darwin. S'està implantant el liberalisme, la gent valora molt la llibertat. Es busca el punt intermedi entre el capitalisme i el comunisme que ve de Bentham (gràcies a la seva dona, va ser molt feminista).

La Doctrina de Mill

L'Utilitarisme de Mill

L’Utilitarisme és una teoria ètica que tracta de determinar la rectitud de les accions a partir de llurs conseqüències bones o dolentes. L'utilitarisme sosté que les accions són bones en proporció a la quantitat de felicitat produïda i al nombre de persones afectades per la felicitat. Abans del plaer en si mateix, es busca la felicitat del col·lectiu. Per això, estableix una jerarquia de plaers i els plaers intel·lectuals són els que ens fan feliços. La seva ètica és teleològica i té la finalitat de ser feliç.

La Llibertat segons Mill

Per a Mill, la llibertat és una cosa que permet realitzar-te. Considera la llibertat com una cosa per desenvolupar-te i fer la societat més rica i feliç. Troba la compatibilitat entre l'àmbit públic (el que regula l'Estat, que tindria que intervenir poc) i l'àmbit privat (la nostra vida íntima, on l'Estat no ha d'intervenir a no ser que sigui per dany a tercers).