Locke vs. Descartes: Crítica a les Idees Innates i l'Empirisme

Locke vs. Descartes: Crítica a les Idees Innates

Descartes i els autors que defensaven les idees innates afirmaven que tots els éssers humans posseeixen aquestes idees. És a dir, basaven l'afirmació de l'existència d'idees innates en el fet de la universalitat d'aquestes idees (per exemple: la idea d'infinit, els principis lògics, la idea d'extensió, els principis morals, Déu, etc.). Segons Descartes, existeix un consens universal entre tots els éssers humans.

La Negació del Consens Universal per Locke

Locke nega aquesta prova del consens: els nens i les persones amb discapacitats mentals no coneixen el principi d'identitat o de contradicció, ni tampoc els principis morals. És absurd dir que els nens tinguin aquests principis i que no en siguin conscients. Per tant, aquestes idees no formen part de la naturalesa de la ment, sinó que han estat incorporades d'alguna manera.

Principis Morals i la Noció de Déu

És important destacar que Locke afirma que no hi ha principis morals universals (aquesta afirmació és la base de la seva proposta moral i política). Ni tan sols la idea de Déu és universal; existeixen pobles que es comporten moralment de manera contrària a d'altres, i pobles que no tenen la noció de Déu. Caldria recordar l'experiència vital de Locke en els seus viatges relacionats amb el cos diplomàtic britànic.

Rebuig a la Capacitat Innata de Crear Idees

Un altre dels arguments que havia aportat l'innatisme racionalista i que també és rebutjat per Locke, és aquell que defensa la possibilitat que l'esperit humà, tot i que no posseeixi idees innates, pugui inventar-les o crear-les d'alguna manera. És a dir, els innatistes afirmaven que tot i que aquestes idees no siguin presents en la nostra ment, aquesta té la capacitat per si mateixa de generar-les de forma universal (la pròpia ment crearà sempre, indefectiblement, aquestes idees que són purament racionals i universals).

L'Empirisme de Locke: La Importància de l'Experiència Sensorial

Però per Locke aquest argument no és sostenible, ja que de la mateixa manera que no podem crear cap cosa nova afegida a les coses visibles simplement obrint els ulls, la nostra ment no pot crear ni destruir la més petita partícula de matèria (el nostre enteniment només rep informació sensorial). Si no hi ha informació sensible, no hi haurà idees.