Locucions i grafies: exercicis corregits i explicacions

Escrito el 3 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 13,33 KB

Significat de les locucions verbals

anar a corre-cuita: caminar amb molta pressa, córrer.
anar a la seua: ocupar-se dels assumptes propis, no ser solidari.
anar a mal borràs: empitjorar una situació, anar al desastre.
anar amb peus de plom: actuar amb molta cautela, vigilar els propis moviments.
anar a sorts: jugar alguna cosa a l’atzar.
anar com la seda: desenvolupar-se adequadament, anar molt bé.
anar pitof: estar ebrí, haver consumit alcohol.
fer cas: ser adequat a la circumstància.
fer calendaris: fer suposicions sobre el futur.
fer catúfols: tindre afeblides les facultats mentals, especialment per l’edat.
fer cinc cèntims: fer un resum d’algun assumpte.
fer costat: donar suport, recolzar algú.
fer dissabte: netejar i ordenar la casa.
fer i desfer: decidir en algun assumpte (entendre i refer o canviar coses).
tindre corretja: ser tolerant, ser comprensiu o perdonar.
tindre el camp lliure: no haver-hi obstacles per a realitzar els projectes.
tindre el cap als peus: no ser raonable o entenimentat.
tindre el cor net: no albergar sentiments negatius envers ningú.
tindre el cul pelat: tindre molta experiència en algun assumpte.
tindre el fetge gros: ser insensible als problemes dels altres, especialment sent-ne el causant.
tindre el pare alcalde: tindre influència, ser tractat amb deferència.

Relaciona locucions verbals amb sinònims

A continuació es presenta la relació tal com apareix a l’enunciat, corregint puntuació i espais per a una millor lectura:

a. fer botifarra → a. burlar-se d’algú
b. tindre dits → c. ser hàbil
c. tindre bona barra → e. menjar molt
d. anar a pams → c. actuar amb detall
e. tindre fums → d. creure’s important
a. anar fora camí → c. anar errat
b. fer cap → a. dirigir-se a un lloc
c. fer castells en l’aire → b. fantasiejar
d. tindre nassos → e. ser agosarat
e. tindre les mans netes → d. ser innocent
a. anar a pota → c. anar caminant
b. anar lluny → a. progressar
c. fer embuts → b. no parlar clar
d. fer el paperot → e. simular
e. tindre corda → f. ser xarrador
f. tindre cucs → d. patir inquietud
a. anar a l’una → d. actuar d’acord
b. fer el sord → a. no escoltar
c. fer safareig → b. xafardejar
d. tindre el pap ple → c. estar-ne fart
e. tindre pa a l’ull → e. no veure la realitat

Expressió sinònima en castellà

a. fer l’ullet → guiñar un ojo
b. tindre cua de palla → darse por aludido
c. fer tard → llegar tarde
d. anar escanyat → no ser solvente
e. tindre mala bava → tener malas pulgas

a. anar de poc → faltar un pelo
b. anar de rodolons → dar tumbos
c. fer el ronsa → hacerse el remolón
d. ser un tastaolletes → ser un catacaldos

a. caure de cul → quedarse de piedra
b. lladrar a la lluna → ladrar a la luna
c. fer escarafalls → hacer aspavientos
d. no dir ni pruna → no decir palabra

Fonemes palatals fricatius i africats (sords/sonors)

Completa els buits amb les grafies dels fonemes palatals fricatius i africats sords o sonors. Text corregit i amb puntuació adequada:

a. Quan menjava gelat amb gelea de gerd, se li gelaven les genives.

b. Un xàfec sobtat alleugerí la xafogor de la nit de xala estival.

c. Aquell jove que viu al xalet sembla ximple; sempre fa xiulets al xamfrà de ma casa.

d. Segons el joglar, el geni de la botella va pujar a la gepa del gegant amb molta joia.

e. Busca el xumet de la xiqueta al calaix.

f. Ximo xarrupava quan xuplava amb desgana el xarop per a la seua xacra al dejú.

g. Joana i les amigues xarraven de xafarderies mentre prenien xocolate amb xurros.

h. La pluja havia dibuixat uns xaragalls profunds al marge del barranc.

i. El xic més xato és el que m’arreglà la xapa del xassís del cotxe.

Fonemes palatals africats (sords/sonors)

a. Meritxell treballa en un despatx i desitja viure al camp per gaudir d’un bon paisatge.

b. El cotxe roig de Vicent Puig era el millor per a fer aquell viatge a Txèquia.

c. Un dia del mes de maig anaren a voltar pel passeig i, en tornar, dinaren gaspatxo andalús i clòtxines en escabetx.

d. Vull mig entrepà de formatge, una ració de fetge i mitja torrada amb oli.

e. El pitjor d’aquell personatge tan boig i tan lleig és que semblava malalt del fetge.

f. El jutge va rebutjar la proposta de la metgessa.

Fonemes palatals fricatius/africats (sords/sonors)

a. Jofre jeia en la gespa del jardí, vora el raig d’aigua que brollava de la font.

b. El xiquet jugava vora la xemeneia.

c. Els meus amics de Xàtiva soparen xucrut i unes bones xulles de xai.

d. Ell és molt xovinista, només pren l’orxata de xufa del seu poble.

Adverbis i locucions adverbials

Completa els buits amb adverbis o locucions adverbials adequats i indica el tipus. Text corregit i amb puntuació i majúscules on cal:

a. El lloro era dins, a la gàbia, però hui, de bon matí, Llorenç li ha obert la porta i se n’ha eixit fora.

b. Jordi, de primer, prepararem els ingredients i després farem la recepta.

c. Les sabates eren on les havia deixades: no eren dins l’armari sinó fora.

d. Àngela no faltava mai al treball, però ençà de l’accident hi falta molt.

e. Era un dèspota; la tractava molt malament.

f. No sé què fer; potser fóra millor triar un lloc tranquil per a les vacances.

g. Aquest horari no m’agrada gens, però és pitjor haver d’alçar-se a l’alba.

h. Maria i Laia eren veïnes; vivien molt prop una de l’altra i ben prompte es feren amigues.

i. Tots els esforços a convéncer-lo foren debades i el seu germà tampoc s’hi apuntà.

j. Cantaren el premi les dues alhora.

k. No ens veiem quasi mai perquè vivim molt lluny l’un de l’altre.

l. Espere que, al capdavall, vindràs al sopar.

Locucions adverbials i sinònims

en dejú: sense haver menjat res.
de debò: de veritat.
de fit a fit: (mirar) fixament.
fil per randa: detalladament.
si fa no fa: aproximadament.
a l’abast: ser accessible.
xano-xano: (caminar) a poc a poc.
de bat a bat: (obrir) completament.
de sotamà: d’amagat.
de sobte: inesperadament.
a ull nu: sense aparells òptics.
a cau d’orella: en secret.

Locucions adjectives i sinònims

errat de comptes — equivocat
de recapte — de bona posició
dur de cap — obtús
dur de pelar — resistent
llarg de dits — lladre
de la mànega ampla — tolerant
de la mànega estreta — intolerant

Locucions adjectives (sinònims)

més tossut que una mula — obstinat
de bona pasta — pacífic
carregat com un ase — sobrecarregat
ple com un ou — farcit, complet
carregat d’anys — vell
carregat de punyetes — maniàtic
del morro fort — tossut
tocat del bolet — boig
clar com l’aigua — evident
de bona dent — golafre
més lleig que un pecat — horrible
mort de set — assedegat

Locucions adverbials i sinònims

a dojo: abundantment.
a la babalà: sense reflexió.
a les palpentes: (anar) sense veure-s’hi.
a rodolons: (anar) rodolant.
de grat: voluntàriament.
de cua d’ull: dissimuladament.
a posta: amb intenció.
temps enrere: en el passat.
al peu de la lletra: escrupolosament.
en carn i ossos: personalment.
de bell nou: de nou.
a bastament: suficientment.
de gom a gom: totalment ple.
a pler: de gust.
al voltant: en una zona pròxima.
al cap i a la fi: en definitiva.
costa amunt: sense tindre’n ganes.
dit i fet: sense dilació.
pertot arreu: en tots els llocs.
a corre-cuita: amb pressa.

Grafies: m, mm, mb, mv, mp, n, nn, nm, nv o ny

a. La premsa també anunciava l’augment immediat del preu del combustible.
b. Empar patí una commoció en conéixer la comptabilitat real de l’empresa, que la immobiliària havia emmascarat.
c. Assumpció, Immaculada i Anna llegiren el pamflet que anunciava la simfonia al paranimf de la universitat.
d. Abraham i Assumpta estudien a Cambridge o a Oxford?
e. El senyor comte contava un conte a la senyora comtessa sobre un comptable que tenia un compte corrent al Banc Interior.
f. El codonyer produïa uns bons codonys, i l’enginyer en feia un codonyat immillorable.
g. Ramon és llenyataire; per això té un bon llenyer on deixar la llenya.

Grafies: l, l·l o ll

a. Marcel·la i Marcel·lí viuen a Brussel·les, però passen el Nadal a Compostel·la.
b. Aquell al·lot que col·laborà amb tu diu que té una al·lèrgia capil·lar al pol·len, la pol·lució i la cel·lulosa.
c. Els colors del lleó, el goril·la i la libèl·lula de l’aquarel·la il·luminaven aquella cel·la humil on s’havia instal·lat.
d. La sala d’aquella vil·la tenia molta llum; dues lluernes obrien el sostre al cel, i s’hi filtraven els rajos del sol i la lluna.
e. L’il·lustre ciutadà creié que el lloro es burlava de la seua alopècia.
f. Camil·la tenia una bona col·lecció de closques de mol·lusc.
g. Aquil·les elogià la rebel·lia i la lluita d’aquell col·lectiu que havia sol·licitat una solució que pal·liara el problema.
h. Lluc tancà els ulls i elevà les celles quan oí el soroll de la porcellana en caure de la lleixa on l’havia col·locada Llúcia.
i. Llorenç havia fet l’examen de llengua, però tenia pendent el de literatura i el treball de lingüística i el de lògica.
j. Allò no era lògic ni legal; allò era insòlit i delictiu.
k. Lluïsa pren molta llet i productes lactis.
l. Laura volia veure la pel·lícula amb tranquil·litat.
m. Al col·legi Helena dibuixà dues línies paral·leles que convergien en una el·lipse.
n. El pallasso es tragué el rellotge del xandall i el col·locà damunt la taula.

Grafies: r o rr

a. Roc deixa l’abric al penja-robes que hi ha darrere la porta.
b. Enriqueta va viatjar a Israel amb la vicerectora.
c. Irene ha contractat un antirobatori.
d. Alfred, el que treballa de guarda-robes, és molt honrat i seriós.
e. Carles va patir una arítmia al cor i un problema de glàndules suprarenals.
f. Els segles XVI i XVII foren greument afectats per la Reforma i la Contrareforma.
g. Roger va superar la prova sobre l’art preromànic.
h. Les autoritats volien eradicar aquell comportament erroni.

Grafies: fonemes nasals, vibrants i laterals

a. Assumpta parlava amb èmfasi i molts circumloquis del banyista que s’esmunyí al bany i la llenyada i el bony que s’endugué.
b. El nyu és un mamífer remugant de la família dels bòvids.
c. Joaquim ha demanat la connexió a Internet i s’ha comprat un escàner.
d. Aquell aparell era ultraràpid.
e. Manel tenia molta manya com a manyà.
f. En aquella escena els combois avançaren i entraren en combat.
g. Immaculada i Empar parlen sempre i en qualsevol circumstància.
h. Anna va somiar que s’alçava sonàmbula a jugar a tenis.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: