Lògica Informal, Epistemologia i Evolució

Lògica Informal

És una lògica no formal. Les diferències són:

• No utilitza un llenguatge formal, sinó informal. Per tant, es basa en el contingut, no en l'estructura.
• És una lògica més "quotidiana" (estudia raonaments del dia a dia).
• Han de ser arguments bons. Aquesta lògica analitza si els raonaments són incorrectes o correctes.

Epistemologia

Branca de la filosofia que analitza el coneixement. Es va desenvolupar des del segle XVII fins a l'actualitat, ja que al segle XVII hi va haver la revolució científica, que va impulsar l'estudi del coneixement. Es planteja els tipus de coneixements que existeixen.

Tres termes que utilitzem quan parlem d'epistemologia són:

• Opinió: Són afirmacions amb caràcter subjectiu. No han de ser veritat.
• Dogmàtic: Persona que creu que sempre té possessió de la veritat.
• Creença: Coneixement que no està completament demostrat. A vegades s'utilitza com a sinònim d'opinió.

La creença racional s'utilitza quan aportem raons sòlides i arguments. Pot ser sinònim de coneixement.

Argumentació i Veritat

La veritat pot tenir dos sentits:

• Veritat de fets (ontològica): Té totes les propietats que ha de tenir. Es refereix directament a les coses. L'aparença i la realitat són iguals. Es refereix a situacions de la realitat. Per exemple: "Avui sí que fa fred de veritat".
• Veritat de proposicions (epistemològica): Apliquem la paraula per dir que el contingut de la proposició/enunciat és cert. Per exemple: "És veritat que avui fa fred".

Veritat Formal i Empírica

• Veritat formal: Analítica (sense necessitat de comprovar res). No amplia el coneixement. És necessàriament vertadera (tautologia), sempre certa. La seva negació és una contradicció.
• Veritat empírica: Sintètica (s'ha de comprovar). Amplia el coneixement. No són necessàriament verdaderes. La seva negació no és contradictòria. Es determina si és verdadera o falsa a partir d'una comprovació empírica (experiència).

Verificació i Falsació

• Verificació: Consisteix a comprovar la certesa d'una hipòtesi. Per fer-ho, s'observa si allò que la hipòtesi afirma passa en la realitat i, si es constata que és així, queda confirmada per concordança amb els fets. Però cal dir que l'única manera per fer-ho és amb la inducció, i ja hem vist que aquest mètode només denota probabilitat, ja que no es pot descartar que en un futur sorgeixin contraexemples.
• Falsació: Proposada per Karl Popper. Consisteix a examinar la hipòtesi buscant fets que demostrin que és falsa. Mentre no se'n trobin, la hipòtesi es considera provisionalment veritable. Però quan es descobreix un sol cas que s'hi oposa, la hipòtesi queda falsada i, per tant, es refusa. Quan una hipòtesi no s'ha pogut falsar, podem considerar-la llei científica i acceptar-la provisionalment fins que una observació nova ens obligui a refusar-la.

Popper explica que el 1912 s'havia de produir un eclipsi. Volia veure si la teoria d'Einstein funcionava o no. La teoria estava en perill. Es va complir, i la teoria no va quedar refutada. Popper es va adonar que la teoria d'Einstein diu coses concretes que es poden comprovar. La ciència és falsable (coses exactes), o és blanc, o és negre, mentre que la no ciència no és falsable.

Creacionisme i Evolució

Creacionisme: Té caràcter religiós. Pensa que l'origen està creat per una divinitat. Els grecs pensaven que alguna cosa hauria existit sempre. Amb el temps, el creacionisme es va unir amb el fixisme (Déu crea tot el que hi ha).

Aquesta explicació va perdurar durant tota l'època medieval. A partir del segle XVIII això canvia, gràcies a l'augment del coneixement i als estudis de George Cuvier, qui va desenvolupar la Paleontologia. Cuvier va tenir problemes, ja que moltes vegades trobava restes que no corresponien a cap espècie. L'explicació que va donar es basa en la teoria dels Catastrofismes (catàstrofes naturals), que van produir l'extinció. El món es queda buit perquè han desaparegut i Déu crea noves espècies.

Linée va fer una classificació de totes les espècies i va establir relacions. Els humans els va situar al costat dels primats com uns animals més. Som els cosins dels ximpanzés: uns a una branca i els humans a l'altra, per semblança.

Lamarckisme

Primera teoria científica del segle XIX amb rigor científic. Exposa una teoria evolucionista amb dos principis bàsics:

1. Per sobreviure, una espècie ha d'adaptar-se i això genera modificacions corporals. Per exemple, la girafa té el coll petit i, com que no arriba a menjar de l'arbre, estira el coll fins que finalment se li allarga.
2. Un cop s'ha produït el canvi, s'hereta. Les girafes que van naixent, creixen amb el coll llarg.

Aquesta teoria queda refutada, ja que una dona embarassada que sempre va al gimnàs, per molt forta que estigui, no estableix cap relació amb el fet que el seu fill neixi fort, ja que no s'hereta.