La Luna.com: Anàlisi i Crítica de la Novel·la de Care Santos

Benvinguts a la meva ressenya: La Luna.com

Hola, sóc Lucía Muñoz i avui us parlaré sobre l'últim llibre que m'he llegit: La Luna.com.

L'autora: Care Santos

El llibre l'ha escrit Care Santos. Va nàixer a Mataró el 1977. És una escriptora prolífica que escriu tant en llengua castellana com en llengua catalana. Ha anat acumulant premis i reconeixements al llarg de la seva carrera. Un d'ells, el 2017, va ser el prestigiós Premi Nadal.

Argument de La Luna.com: Un misteri d'amor i engany

La novel·la tracta sobre una jove anomenada Cristina que apareix morta a la mar després de quatre dies de recerca, des que se li va perdre el rastre mentre practicava flysurf.

Cristina tenia un nuvi anomenat Amadeu. Es van conèixer el primer dia de classe en una xerrada de benvinguda del director. Amadeu, des del primer moment, es va fixar en ella i va demanar ajuda a la seva cosina Cira perquè li digués que volia que li escrivís un correu electrònic.

Cris es va unir al grup d'amigues de Cira, que es deia Els Cabres Boges. Cira li va dir a Cris que el seu cosí tenia moltes ganes que ella li escrivís un correu electrònic. A Cris, al principi, no li va semblar bona idea, ja que no sabia expressar gaire els seus sentiments. Així que van acordar que Cira escriuria els correus fent-se passar per Cris.

He d'aclarir que Cira estava molt enamorada d'Amadeu, sí, sí, del seu propi cosí. Durant tot aquell temps, Amadeu pensava que aquelles cartes eren escrites per Cris i no per Cira. Tot anava bé fins que Cris va morir. Amadeu estava molt trist i no podia deixar de pensar en ella.

Finalment, Amadeu troba a la bossa de la seva cosina un quadern on estaven escrits tots els esborranys de les cartes de Cris. En aquell moment, s'adona que la que escrivia les cartes era la seva cosina i decideixen ser alguna cosa més que cosins i amics.

Temes principals: Amor i tragèdia

Els temes que tracta la novel·la són l'amor i la tragèdia. M'ha semblat molt interessant la barreja d'aquests dos temes perquè dona un toc més profund a la història.

Reflexió personal sobre la lectura

No m'identifico amb cap personatge. Només coincideixo en un punt amb Cris, i és que no se'm dona gens bé escriure cartes o coses així.

M'hauria agradat que Cris no hagués mort i li hagués dit a Amadeu que la que realment escrivia les cartes era la seva cosina, que ell l'hagués perdonada i haguessin viscut junts. Però el final original també m'ha agradat.

Recomanació final

A mi el llibre m'ha encantat perquè em sembla una història molt surrealista, però alhora molt interessant. Ho recomanaria cent per cent a totes les persones que esteu veient això.

Adéu!