Magatzems Carson: Arquitectura de Louis Sullivan a Chicago

Magatzems Carson

• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904)
• Estil: Arquitectura dels nous materials industrials - Escola de Chicago
• Tipologia: Edifici civil - Magatzems comercials
• Localització: Chicago, EUA.

Anàlisi Material

• Materials de construcció:
• Sistema constructiu: Noves tècniques i materials industrials (pilar de formigó, esquelet de ferro).

Context Històric

La Segona Revolució Industrial va accelerar els enormes canvis econòmics i socials que havien començat a finals del segle XVIII. Les grans ciutats van conèixer un vertiginós creixement, que va ser possible gràcies a la generalització de l'ús de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L’augment espectacular de la producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes, va donar lloc a l’aparició de la societat de consum.

A mitjans del segle XIX, Chicago, ciutat construïda majoritàriament en fusta, era un gran centre de comerç dels EUA i la seva població creixia vertiginosament. L’any 1871, un incendi va destruir gran part de les edificacions i va caldre reconstruir la ciutat. Calia construir ràpidament per tal de donar resposta a les necessitats de la ciutat i fer-ho, a més a més, mirant d’optimitzar al màxim la relació d’habitatges per solar, ja que el preu d'aquests era alt.

Aquest fet va donar lloc a una gran renovació del llenguatge arquitectònic, gràcies a l’ús dels nous materials sorgits en paral·lel a la revolució industrial (ferro, acer, formigó...), que van permetre noves solucions, inimaginables fins llavors. Cal tenir present que, a diferència del que esdevenia a Europa amb l’arquitectura del ferro, als EUA no existia una tradició artística que condicionés les noves formes arquitectòniques. Per això, els qui van dur a terme aquesta renovació van ser arquitectes i no enginyers, que miraven més cap al futur i prioritzaven la funcionalitat de l’edifici per sobre de la seva estètica. Fruit d’aquesta necessitat va néixer l’Escola de Chicago.

Louis Henry Sullivan està considerat el pare de l’arquitectura americana i és un dels membres més destacats de l’Escola de Chicago, pionera d’una arquitectura funcional, utilitària i racionalista, totalment oposada a l'esteticista, que s’avançaria a l’arquitectura funcionalista o racionalista europea del segle XX. De fet, una de les frases més cèlebres de Sullivan, que resumeix a la perfecció la filosofia i el propòsit d’aquesta escola, és: “La forma segueix la funció, és a dir, allò fonamental en un edifici és que sigui útil i idoni per l’ús que se’n vulgui fer i, per tant, la forma i l’estructura interna s’han d’ajustar a aquesta finalitat, i no al contrari”.

Els nous edificis del centre de Chicago es van aixecar utilitzant aquests nous materials i tècniques constructives, que permetien l’edificació en altura o en vertical. Al fet que tot això fos possible també hi va contribuir l’aparició dels primers ascensors elèctrics, construïts per Siemens.

Durant els mateixos anys de l’Escola de Chicago, a Europa va néixer un moviment liderat per William Morris que rep el nom d’Arts and Crafts (Arts i Oficis). Aquest moviment criticava que les noves tècniques constructives i els nous materials havien creat edificis freds i sense personalitat, eliminant tota capacitat creativa, i propugnava tornar a l’artesania, on l’obra és totalment personal.