Magatzems Carson, Pirie, Scott: Icona de l'Escola de Chicago

Magatzems Carson, Pirie, Scott (1899-1901)

Louis Sullivan, Chicago (EUA)

Escola de Chicago, Formigó, pedra i vidre

La Segona Revolució Industrial va generalitzar l'ús de noves fonts d'energia (petroli i electricitat) i de nous materials, com el ferro i l'acer. L'augment espectacular de la producció, juntament amb el desenvolupament de nous productes, va donar lloc a l'aparició de la societat de consum. Una nova societat necessita nous edificis, als quals va donar resposta l'esperit funcional i innovador dels enginyers, que contrastava amb el conservadorisme dels arquitectes tradicionals. A finals del segle XIX, es van superar aquests conflictes amb els arquitectes de l'Escola de Chicago i el Modernisme. El 1871, Chicago va patir un incendi que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció, calia rapidesa, materials no inflamables i edificació en alçada, a causa de l'encariment del sòl urbà. Els nous materials, com el ferro i el formigó armat, permetien superposar molts pisos i l'ascensor (inventat per Siemens) resolia el problema de viure en edificis alts. Així, es va iniciar la construcció dels primers gratacels.

Descripció Formal

En alçada, la façana dels magatzems presenta dues parts ben diferenciades. A la base de l'edifici (entresol i primera planta), hi ha amplis aparadors de vidre situats arran de façana, emmarcats per dues bandes d'ornamentació naturalista de ferro fos, feta a partir de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals. Les altres plantes, sobre aquest primer cos homogeni, segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d'un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

En el pla horitzontal, s'aixeca a la cantonada un pavelló circular que continua l'estructura del cos interior de l'edifici, tot i que la decoració és molt més abundant a la part baixa. A les vidrieres, que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l'edifici, s'hi poden veure els noms dels magatzems.

En conjunt, la façana està concebuda de manera funcional, especialment perquè permeti el pas de la llum a l'interior. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de Chicago, de forma horitzontal i allargada per tal que s'adaptin a l'estructura del conjunt. Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d'alçada de l'edifici i permet una major adaptació visual a l'entorn urbà immediat. Els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular interrelacionen perfectament l'interior amb l'exterior, de manera que estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.

Significat i Funció

Magatzems especialitzats en el comerç de roba, calçat, mobiliari i articles de la llar, productes de bellesa i joieria. Per a Sullivan, la forma segueix la funció.

Característiques

• Estructures metàl·liques
• Ús del pilar de formigó com a suport o fonament
• Eliminació dels murs de càrrega
• Finestres esteses horitzontalment per tota la façana
• Incorporació de l'ascensor elèctric (inventat per Siemens el 1887)

El Pensador (1880-1900)

Auguste Rodin, Museu Rodin (París)

Impresionisme

En aquests anys, simultàniament a l'avenç de la industrialització i l'establiment de la societat liberal, es va produir el fenomen de la presa de consciència de la classe obrera. L'evidència de les desigualtats socials i econòmiques, derivades del procés d'industrialització, van conduir a l'aparició de les doctrines socialistes, que s'oposaven a l'individualisme de la ideologia liberal burgesa.