Els Magistrats de la República Romana
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,14 KB
Magistrats de la República Romana
Edils: n'eren quatre, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.
Pretors: n'hi havia vuit. Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.
Cònsols: n'eren solament dos. Eren els magistrats suprems de la República: eren els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei, tenien el poder executiu. Amb el nom de tots dos es designaven els anys: L. Pisone A. Gabino consulibus. Quan cessaven eren enviats a una província com a governadors (procònsols).
Altres magistratures a banda d'aquesta ordenació eren:
Tribuns de la plebs: n'hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats dels comicis i el senat i tenien dret de vet davant els altres magistrats.
Censor: era un magistrat amb molt de prestigi. Se n'elegien dos cada cinc anys entre els excònsols i romanien en el càrrec durant any i mig, temps necessari per realitzar el cens de tots els ciutadans, dividint-los en classes segons la seva riquesa. A més inscrivien els nous senadors d'entre els exmagistrats i tenien el poder d'expulsar del senat els membres que en consideressin indignes. Així mateix vetllaven pels costums públics i podien castigar les faltes morals no contemplades per les lleis.
Magistrats extraordinaris
Dictador: magistrat únic al qual es concedia tot el poder durant un màxim de sis mesos quan la república es trobava en circumstàncies excepcionals que la posaven en perill. Aquest càrrec, però, va ser desvirtuat el s. I a. C. per Sul·la i Cèsar perquè el van emprar tan sols per legitimar el seu poder personal.
Mestre de cavalleria: mà dreta del dictador mentre aquest durava en el càrrec.
SENAT
Tenien assignats àmplies competències sobre política exterior, control dels afers militars, de les finances públiques, de la religió nacional i tenia una funció consultiva per a qualsevol magistrat que proposés una llei.
Els comicis curiats per als patricis o el consell de la plebs per als plebeus.
Comicis a Roma
- Comitis curiats per als patricis o el consell de la plebs per als plebeus.
- Comitis centuriats, en què votaven dividits en cinc classes censitàries (segons la riquesa), van esdevenir l'assemblea amb més atribucions. Les cinc classes es dividien en grups que comptaven com un vot, compostos de manera que el vot dels ciutadans de les classes més altes valia més que el de les més baixes. Es reunien al Camp de Mart.
- Comitis tribals: els ciutadans hi participaven aplegats en tribus segons el seu origen (rurals o urbanes), de manera que el vot dels camperols pesava més que no el dels habitants de la ciutat.
Aquest fet i la participació en grups els feien molt menys democràtiques que l'assemblea de l'Atenes clàssica. Els votants havien d'escriure en una tauleta el seu vot. Tot seguit passaven un pont i penetraven en un clos on dipositaven el vot en una urna que hi havia a l'entrada.