Magistratures i Institucions de la República Romana: Guia Completa

Les Magistratures Romanes: Organització i Funcions

La primera condició per accedir a una magistratura era ser ciutadà romà. A més, calia posseir una fortuna considerable, haver demostrat una mínima experiència en la gestió d'afers públics i no presentar cap causa d'indignitat. L'exercici d'una magistratura generalment no era retribuït i es considerava un honor. Cada magistrat tenia almenys un col·lega, i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, de manera que ningú no tenia poders absoluts. Els magistrats tenien imperium (poder suprem militar i judicial) i rebien protecció divina.

Magistratures Especials i d'Emergència

Per a situacions particulars o d'emergència, hi havia dues altres magistratures:

• L'Interrex: Assumia el poder en períodes de transició d'un magistrat a un altre.
• El Dictador: Era designat en situacions d'emergència que feien necessària la concentració del poder dels dos cònsols en una sola persona.

Jerarquia de les Magistratures Romanes (Segle IV aC)

Al segle IV aC, ja s'havia definit un rang de magistratures per ordre d'importància:

Cònsols

El consolat fou la magistratura superior de Roma des de l'any 367 aC.

Pretors

Els pretors també eren dos i administraven la justícia.

Qüestors

Acompanyaven l'exèrcit romà en les llargues campanyes fora d'Itàlia. Eren els màxims responsables del tresor i de l'arxiu públic.

Censors

Eren dos i se'ls elegia cada cinc anys quan s'havia d'actualitzar la llista dels ciutadans i dels seus béns.

Edils

Eren quatre i vigilaven l'ordre públic.

Tribuns de la Plebs

Tenien la capacitat de vetar els magistrats amb imperium i podien convocar l'assemblea del poble.

Les Institucions de la República Romana

El Senat Romà: Composició i Poders

La llista de senadors era confeccionada pels censors segons l'ordre següent: primer aquells que no haguessin tingut cap nota censòria; també es mirava el rang dels que ja haguessin exercit una magistratura. El Senat va arribar a tenir 300 senadors al començament de la República i 900 a la fi d'aquest període. Els poders del Senat eren immensos, però restringits. No decidia sobre la guerra ni la pau.

Les Assemblees Populars Romanes

Les assemblees continuaven representant una via de participació popular:

Comicis Curiats

Foren creats en l'època monàrquica i estaven formats pel poble.

Comicis Centuriats

Foren creats en època de Servi Tul·li, però cap a la fi del segle IV aC havien perdut pràcticament totes les competències polítiques i legislatives.

Comicis per Tribus

Aquests s'organitzaven tenint en compte la divisió del poble en tribus.