Les Magistratures i el Senat a l'Antiga Roma: Cursus Honorum i Poder Polític

Les Magistratures a l'Antiga Roma

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, i l’administració de la ciutat de Roma primer i de l’Imperi després. Es distingien dues menes de magistratures: les ordinàries i les extraordinàries. Entre les ordinàries hi havia quatre amb poder executiu que s’encarregaven de les tasques de govern, aquestes constituïen el cursus honorum. Eren de més alta a més baixa:

Consols

Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar.

Pretors

Fins al final de la república també van ser dos. Eren els responsables de l’administració de la justícia (el praetor urbanus i el praetor peregrinus).

Edils

Eren quatre (dos patricis i dos plebeus). S’encarregaven de l’administració de la ciutat.

Qüestors

Passaren de ser dos al principi a ser quatre en temps de Cèsar. Eren els encarregats de l’administració de fons públics i del control de les despeses civils i militars.

Aquestes quatre magistratures tenien un conjunt de característiques comunes:

• Anualitat: La durada dels càrrecs era d’un any.
• Col·legialitat: Cada magistratura era exercida per dos o més col·legues amb la mateixa autoritat i dret a vetar-se mútuament.
• Gratuïtat: Només hi podien aspirar els rics.
• Progressivitat: Per arribar a cònsol s'havia de passar per tots els càrrecs.

A part d’aquestes magistratures n’hi havia unes altres de caràcter especial:

Censors

Eren dos, elegits entre els exconsols. Dirigien la revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics. Al final de la seva gestió organitzaven un sacrifici de purificació anomenat lustrum.

Tribuns de la plebs

Eren deu, defensaven la plebs contra els abusos dels altres magistrats. Es consideraven sagrats.

El Senat Romà

Fundat per Ròmul, va ser el veritable centre del poder polític en l’època de la República, tant per l’autoritat i el poder personal dels seus components, la pertinença dels quals a l’ordre senatorial era vitalícia, com per la importància en les seves funcions en la política interior i exterior.

Funcions del Senat

• Exterior: decisions sobre declaracions de guerra i signatures de pau, assignació de governs de les províncies i de comandaments militars, etc.
• Interior: ratificació de les lleis fins al segle III aC, direcció i control de l’actuació dels magistrats, administració de la hisenda pública, etc. Els seus dictàmens, anomenats senatus consulta, tenien força de llei.