El tres de maig de 1808: Anàlisi de l'obra de Goya

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,47 KB

El tres de maig de 1808

Biografia de l'autor

Pintor i gravador, Francisco Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l'ofici a Saragossa i l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya, va pintar els frescos de la basílica del Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de la cort Francisco Bayeu.

Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fábrica de Tapices el 1775, on va realitzar quatre sèries de cartons seguint els paràmetres classicistes del moment. Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada a la cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l'any 1789. L'any 1792, Goya va pronunciar un discurs a l'Acadèmia a favor de l'originalitat del pintor i de la necessitat d'alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes.

L'ambigua posició de Goya durant la Guerra del Francès (1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L'any 1824, decebut per la situació política a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.

Descripció formal

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l'escamot dels soldats arrenglerats en diagonal. La llum, que il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la dreta, reforça la diferenciació dels dos grups.

La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de l'obra al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Una ratlla de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més i, alhora, potencia el realisme del tema representat.

Goya descriu l'expressivitat dels personatges a partir d'escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds: por, horror, resignació, heroisme, etc. Per contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines de matar. La gamma cromàtica és força reduïda – ocre, negre, blanc, groc i vermell – i les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.

Temàtica

El 24 de febrer de 1814, sis anys després del fet representat, Goya escriu al regent, el cardenal Lluís de Borbó, per oferir-se a “perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d'Europa”, referint-se a Napoleó. El tres de maig va fer parella amb El dos de maig, conegut també com La càrrega dels mamelucs. A aquests dos quadres, alguns autors en volen afegir dos més avui desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el palau reial i La defensa del parc d'artilleria.

L'acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d'on és visible, presumiblement, la caserna del Conde-Duque, l'arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en l'escena d'una dona i d'un frare és un tret de versemblança en la construcció de l'escena, perquè les dones s'havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila.

La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l'Església, mentre que la llum és una metàfora de l'assistència divina als represaliats.

No se sap quina va ser la funció dels quadres pintats per Goya. Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com a decoració d'un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, o bé per commemorar el Dos de Maig.

Fitxa tècnica

  • Autor: Francisco Goya
  • Cronologia: 1814
  • Tècnica: oli sobre tela
  • Mides: 2,68 x 3,47 m
  • Estil: neoclàssic - romàntic
  • Tema: històric - al·legòric
  • Localització: Museo del Prado (Madrid)

Entradas relacionadas: