El tres de Maig: una crítica universal a la guerra

El ritme

Aquesta obra presenta un marcat dinamisme que té com a principal objectiu accentuar el dramatisme del tema representat. Mitjançant l'ús de contrastos de llum: zones molt il·luminades i d'altres en penombra. Aquest dinamisme s'aconsegueix:

• L'ús de contrastos de color: colors càlids i colors freds.
• Contrastos entre línies horitzontals i línies verticals.
• També mitjançant l'ús de dues diagonals molt marcades que trenquen l'horitzontalitat dels fusells i de l'horitzó.
• Contrast entre els cossos caiguts dels morts i els dels que estan a punt de ser executats.

Un altre element que també contribueix a accentuar el dinamisme

d'aquesta pintura són les diferents actituds i emocions que davant la mort mostren les víctimes, que contrasta amb la uniformitat i absència d'emocions de l'escamot de soldats.

El temps

Aquesta pintura mostra de manera dinàmica un moment instantani referencial de caràcter històric, però també mostra una voluntat d'eternitat. Al seu llenç, Goya recull un moment instantani referencial de caràcter històric: l'afusellament per part de l'exèrcit napoleònic la matinada del 3 de maig de 1808 d'alguns dels espanyols que el dia anterior s'havien rebel·lat contra la invasió dels francesos. I això ho fa d'una forma dinàmica al mostrar-nos dins de la mateixa pintura la temporalitat d'un fet que succeeix en el temps. Així podem veure tres moments: el que ha passat (els morts ensangonats caiguts a terra), el que està passant (els que estan a punt de matar) i el que passarà (els que es desesperen fent cua abans de morir). És a dir, present, passat i futur d'un mateix fet.

Però l'obra també presenta una voluntat d'eternitat. Donat que també ens mostra quelcom més enllà del fet representat: el quadre és també un crit contra el horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra. Valors que tenen un caire universal i atemporal.

Temà, significat i funció

El tres de Maig és un llenç que mostra els fets reals que van succeir a Madrid durant els primers dies de maig de 1808 i amb els quals s'inicia la Guerra del Francès. Concretament el quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer la matinada del 3 de maig de 1808 a la Muntanya del Príncipe Pio dels rebels que s'havien manifestat contra l'ocupació dels invasors el dia anterior. Episodi que també ens il·lustra Goya a l'obra 'El 2 de maig', coneguda també com 'La càrrega dels mamelucs' i amb la qual 'El tres de maig' fa parella.

No sabem si Goya en va ser testimoni directe, però és molt fidel a la realitat dels fets. L'acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des de la qual és possible veure la caserna militar del Conde-Duque, l'arquitectura de la qual apareix dibuixada al fons de la composició. Goya també inclou en la escena la figura d'una dona, la qual cosa accentua el verisme dels fets, donat que les dones també havien participat a la lluita i van ser també víctimes de la repressió. La inclusió també d'un frare fa referència a la participació d'alguns eclesiàstics en la revolta i és una al·lusió directa a que aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego i Davila. Al quadre hi ha diferents elements que accentuen el realisme dels fets representats tant del lloc com dels personatges.

Significat

Aquest quadre és un crit universal contra el horror, la irracionalitat i crueltat de la guerra. Goya presenta els fets amb una gran expressivitat perquè el que més l'interessa és mostrar un sentiment, un punt de vista personal, més que realitzar un document dels fets. Goya presenta un nou concepte de la pintura històrica. Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de matar, estan despersonalitzats, no tenen cara.

S'allunya de la visió heroica tradicional i la substitueix per la crítica d'una realitat: la guerra, com a element que genera patiment humà. Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan individualitzades, tots viuen el moment segons la seva personalitat. Al·legòricament, la zona il·luminada seria el bé, i el mal la foscor.