Maison Carrée i Aqueducte de les Ferreres: Arquitectura Romana

MAISON CARRÉE:

MAISON CARREÉ:Autor: Desconegut.Cronologia: 16 aC.Localitat: Nimes, França.Cx històric: Pertany a principis del període Imperial. A partir de la 2ª ½ s. I aC. època de “pax romana”. Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres públiques. Es va edificar en època del 1r emperador, Octavi August, encarregada per Agripa.Material: Pedra calcària blanca.Sistema constructiu: Arquitravat.Element de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.Elements suportats: L’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.Espai exterior: Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes) pseudoperípter pòrtic Hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 laterals per cada costat. Entaulament format per: Arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa. Frontó, amb timpà sense decoració. Tot al damunt d’un podi amb Escalinata només al davant.Espai interior: Només una cel·la, sense cap divisió.Estil: Roma imperial.Interpretació: Dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família.Funció: August va romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. També una forma d’impressionar als pobles conquerits, demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i unificar els territoris conquerits.Antecedents: Estil grec clàssic.Influències posteriors: Renaixement i neoclassicisme

AQUEDUCTE DE LES FERRERES

Obra: Aqüeducte romà de les Ferreres.Autor: Desconegut.Cronologia: Probablement segle II.Localitat: Tarragona.Context històric: La segona meitat del segle I aC. L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli Cèsar proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.Material: Blocs de pedra tallats de la mateixa forma aguantant-se sense morter.Sistema constructiu: Voltat.Elements de suport: Pilars; els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada.Elements suportats: Arcs de ½ punt i cornises.Espai exterior: Construït amb carreus regulars col·locats en sec. Cada pilar neix 2 arcs enforteix l’estructura. Sobre la 2a fila d’arcades hi ha un canal que estava recobert de calç i fang per tal de fer el canal impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipòsit on a partir d'aquest es distribuïa l'aigua per la ciutat. L'aqüeducte té 2 pisos, el pis de sota tenia 11 arcs i el de sobre 25 que es feien a partir de càlculs matemàtics per adaptar-se al desnivell.Estil: Romà imperial.Funció: 1. Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciutat de Tarraco). Es construeix l’aqüeducte per superar un desnivell. 2. Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres públiques com ara aqüeductes, xarxes de comunicació eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del territori.Tipologia: Civil, concretament aqüeducte.Significat: No té un significat concret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. La llegenda del Pont del Diable Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades.Antecedents: Estil etrusc, tot i que l'aqüeducte és un invent romà.