La Maison Carrée de Nimes: Arquitectura i Història

Fitxa tècnica de la Maison Carrée

• Cronologia: Segle I d.C. (originalment indicat com S. XVI a.C.).
• Localització: Nimes (França).
• Estil: Romà imperial.
• Material: Pedra calcària blanca (que es torna vermellosa amb el temps).
• Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg). El doble d'alta que de llarga.

Descripció formal del temple

És un temple sagrat de planta rectangular, pseudoperípter, perquè les 20 columnes laterals estan adossades al mur. La teulada és a dues aigües. El pòrtic és hexàstil, d'ordre corinti, amb 17 m d'alçada. A més, dins del pòrtic hi ha 4 columnes més. És un temple que s'eleva sobre un pòdium d'influència etrusca. Només hi ha una entrada per la façana principal i s'accedeix al pòrtic a través d'una escalinata.

L'entaulament està format per un triple arquitrau; el fris gairebé no conserva decoració, però se sap que estava decorat amb motius vegetals. El frontó triangular no té decoració ni ornamentació perquè segurament s'ha perdut. Les columnes laterals adossades al mur també són corínties. La Maison Carrée consta d'una única cel·la, sense cap divisió interna.

Context històric

Aquest edifici es va construir per ordre d'Agripa. En aquella època, els alts càrrecs n'acumulaven diverses responsabilitats. L'imperi estava dividit en províncies i l'actual França era la Gàl·lia. Agripa era l'encarregat d'aquesta província i de la construcció de vies i edificis públics. Ell va inaugurar l'etapa de l'imperi amb noves construccions públiques i va crear un nou model d'estat.

Funció i significat

Té una funció religiosa i un caràcter commemoratiu. És religiosa perquè és un temple i, a més, està dedicat als déus de Roma i a dos nets de l'emperador August (fills d'Agripa): Gai i Luci Cèsar. L'objectiu era honorar la família de l'emperador i fer propaganda política.

Hi havia dos tipus d'escultura: el retrat i el relleu històric. A l'edat mitjana, l'edifici va ser convertit en una església. Actualment, funciona com a museu d'art antic.

Models i influències

Els temples romans van rebre una gran influència dels temples grecs, especialment en la planta rectangular i els ordres arquitectònics. Dels etruscos, en canvi, van aprofitar el pòdium elevat i la importància de la façana principal, ressaltada amb un pòrtic d'entrada al qual s'accedia per una escalinata.

Mentre que per als grecs totes les façanes eren importants, per als romans la part frontal era la prioritària; per tant, són edificis fets per ser vists de front. A partir de l'emperador August, l'ordre corinti serà l'únic que s'utilitzarà com a element de suport, mentre que el jònic i el dòric s'empraran només per decorar.

Malgrat que la decoració és escassa, podem veure influències posteriors en la construcció de l'Ara Pacis (13 - 9 a.C.). La decoració d'aquest altar està influenciada per la Maison Carrée. L'utilització de l'ordre corinti i la seva importància durant el Renaixement també es pot observar en edificis posteriors com la Madeleine.