Maison Carrée: Temple Romà Imperial a Nimes, França

Obres arquitectòniques

1. Presentació. No és l’obra romana més important d’Europa, però sí que és el temple més ben conservat fora de Roma. Des de la seva construcció s’ha utilitzat com a espai públic.

1. Dades bàsiques

1. Autor. Anònim

2. Títol. Maison Carrée

3. Estil. Art romà imperial. Religiós

4. Cronologia. 16 aC.

5. Tipus de construcció. Temple

6. Ubicació. Nimes, França.

2. Breu biografia. Els autors eren anònims perquè no eren considerats artistes individuals sinó funcionaris de l’imperi. No han pogut passar a la història els seus noms.

Descripció formal

1. Descripció construcció:

Planta-espai. Plana rectangular allargada. La llargada és de 100 peus romans i 50 d’amplada. Estil corinti hexàstil i pseudoperípter. La cel·la central ocupa pràcticament tot l’espai amb unes escales monumentals d’accés.

Volums. S’aixeca sobre un podi i és un paral·lelepípede sobre sostre de dues aigües.

Façana. Té un únic pòrtic d’accés. Sobre les columnes hi ha un frontó.

Urbanisme. Actualment està enmig d’una gran plaça de la ciutat de Nimes i a l’antiga Roma formava part del conjunt d’edificis que formaven el fòrum romà. L’acròpolis era un punt elevat de la ciutat, però en aquest cas no ho és. Estava al centre de la ciutat, en un espai on hi havia els edificis religiosos administratius.

2. Materials constructius. És de pedra.

3. Sistema constructiu. Arquitebrat.

4. Elements de suport. La cel·la té un mur perimetral i el pòrtic amb columnes corínties. Les columnes adossades no aguantaven res, feien de decoració.

5. Elements suportats. Hi ha un entaulament i a sobre un sostre de dues aigües.

6. Il·luminació. Només entra per una única porta d’accés, no hi ha finestres.

7. Elements decoratius. El principal element decoratiu és el conjunt de columnes senceres en el pòrtic i adossades en el perímetre del temple. El segon element decoratiu és un fris a l’entaulament, sense figures humanes, amb vegetals, menys a la façana on hi havia unes lletres en bronze que van desaparèixer. Va ser fet pels néts de l’emperador August. No s’ha trobat decoració al frontó.

4. Significat de la construcció

1. Elements propis de l’estil. És el model de temple que es va estendre per tot l’imperi. Hi ha coses que el diferencien dels temples grecs. No hi ha estereòbat i estilòbat sinó un bloc de pedra que és un podi. S’hi accedeix per una escalinata d’accés. La cel·la és molt gran i ocupa tot el perímetre del temple. Això obliga a utilitzar semicolumnes al seu entorn. No fan cap canvi en l’aspecte estètic, copien el corinti grec.

2. Relació forma i funció. Aquest temple era dedicat al culte imperial. Necessitaven espais coberts i grans.

3. Iconologia. Tota ciutat mitjana o gran de l’imperi romà havia de ser capaç de construir un temple dedicat a l’emperador. En aquest cas Nimes era la capital de la Gàl·lia que ocuparia el territori de França.

4. Relació època i obra. Moment de màxima esplendor de l’imperi romà. Procés que es coneix com a romanització. Canvi que els territoris que els romans van conquerir van patir. Pèrdua de la llengua, la religió, la cultura... Les noves ciutats necessiten edificis de prestigi.

5. Influència i transcendència de l’obra. La majoria de temples romans en l’Europa occidental van ser destruïts pel cristianisme per ser d’una religió pagana o per construir esglésies, muralles.... Pocs s’han pogut mantenir de forma íntegra amb un ús continuat al llarg dels segles. El 1548 hi va haver un governador que va dictar una protecció sobre el temple. En el segle XIX va tornar a tenir una certa repercussió entre artistes i intel·lectuals francesos. Va ser el model a seguir de l’arquitectura francesa en el neoclassicisme. Va tenir tant èxit que es va estar a punt de portar-lo a París.