La Majestat Batlló: Escultura Romànica al MNAC

La Majestat Batlló: Icona de l'Escultura Romànica Catalana

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Mitjan segle XII
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Fusta de xiprer policromada
• Mides: 1,56 m x 1,20 m
• Estil: Romànic
• Tema: Religiós, Crist en Majestat
• Localització: MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Context Històric i Adquisició

Després de la sequera d'escultures que va significar el primer romànic, el segle XII va viure el ressorgiment i l'esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges, que aportaven el coneixement de què es feia en altres contrades, o la necessitat d'ubicar una imatge de Crist a l'interior de l'església, van fer que temes com la crucifixió passessin a un primer pla.

La Majestat Batlló va ser comprada per un antiquari el 1914 i posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, passant a formar part de la col·lecció del MNAC.

Descripció Formal de la Majestat Batlló

Aquesta escultura exempta presenta una visió frontal i una composició marcadament hieràtica i simètrica. Va ser construïda a partir de vuit peces articulades, tot i que actualment li falten alguns dits de les mans.

La distància entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l'altra, reforçant la seva simetria. Aquesta tònica es manté en la rica vestimenta que cobreix tot el cos: una túnica llarga estructurada a base de plecs verticals paral·lels que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els plecs superiors són més estrets i estan lleugerament corbats, mentre que els de la part inferior són més amples, contribuint a donar forma a la cintura.

Els cabells són simètrics amb una clenxa al mig i la barba trenada. El geometrisme també és present als ulls. La simetria es manifesta igualment en la policromia: la túnica presenta cercles concèntrics i motius florals de colors blaus i vermells, elements característics de l'art romànic.

Interpretació i Simbolisme

La Majestat Batlló havia de servir per motivar el devot. Per això, la mirada de Jesucrist està una mica inclinada i cap avall, buscant una connexió amb l'observador. Es buscava establir el símbol de Déu que regna, un Crist triomfant i majestuós.

En aquest context, l'ordre social es convertia en un suposat perllongament de la voluntat divina, justificant així el poder desmesurat dels propietaris de les terres durant el període medieval.

Influències i Llegat Artístic

La Majestat Batlló va servir de model a moltes altres majestats catalanes, com ara la de les Planes d'Hostoles i la de Sant Boi de Lluçanès, que es conserven al Museu Episcopal de Vic, i de moltes altres avui desaparegudes. Aquesta tipologia de Majestat va tenir també altres models, com els que es van adaptar per a les majestats de Caldes de Montbui i de Beget.

A partir del segle XX, se'n va reivindicar l'estètica i es va valorar el seu primitivisme com un factor estètic de síntesi formal. La marcada frontalitat, el hieratisme, l'estilització i l'obsessió per la simetria presents a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la solemnitat i la iconografia bizantina, que va influir profundament en l'art romànic.