Maman de Louise Bourgeois: Anàlisi Profunda de l'Escultura Aranya al Guggenheim Bilbao

Catalogació de l'Escultura Maman

• Nom: Maman
• Escultora: Louise Bourgeois (1911-2010)
• Estil: Expressionista
• Cronologia: 1999

Breu Ressenya de Maman

• Material: Bronze, acer inoxidable i marbre
• Tipologia: Escultura exempta dempeus
• Lloc: Museu Guggenheim (Bilbao)

Anàlisi Formal de Maman

Composició i Ritme

Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada Spider (Aranya). És una escultura de bronze que s’eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes a l’exterior del Museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura corba (com el cap i l’abdomen) que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya. Mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les conformen a mode de trossos de tela. La superfície està plena d’entrants i sortints que creen efectes de clarobscur. Les potes projecten grans ombres allargades a terra. Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna. L'obra és multifacial, ja que convida a ser observada des de diverses perspectives.

Temps i Context de Maman

El treball de Louise Bourgeois ha estat profundament autobiogràfic i, amb Maman, hi ha una clara voluntat d’homenatjar la seva mare. Maman és un símbol de la seva mare i el seu instint de protecció, al mateix temps que és una al·lusió a la seva professió com a teixidora. Aquest insecte, com la mare, és qui ho organitza tot a la casa, protegeix la família i li dóna seguretat.

«L’aranya és una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La família tenia un negoci de tapisseria, la meva mare s’encarregava de l’obrador. Com les aranyes, era molt llesta».

Estil Artístic de Louise Bourgeois

Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Bourgeois ingressà a la Sorbona, on estudià geometria i matemàtiques, disciplines que l'ajudaren a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys. Posteriorment, l'artista francesa assistí a diverses escoles d'art de París i treballà, entre d'altres, a l'estudi de Ferdinand Léger (pintor cubista francès). L'any 1938 es traslladà a Nova York amb el seu marit, i allà abandonà paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura. Es caracteritza per tenir una gran habilitat per treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va descobrir el seu impuls creatiu en els seus traumes de la infància i les tensions. El reconeixement de la crítica artística no li arribà fins l'any 1982, quan el MoMA de Nova York organitzà una exposició retrospectiva, convertint-se en la primera dona a assolir aquesta fita. Altra obra de la mateixa època: Cel·les: ulls i miralls (1989-1993).

L'Expressionisme en l'Obra de Bourgeois

La seva escultura és una síntesi de les diferents tendències que han marcat el segle XX. Les connotacions oníriques i d’explícit contingut sexual es poden relacionar amb el Surrealisme, però les formes rotundes, l’ús dels materials i la força de les imatges estan pròximes a l’Expressionisme. Pertany al grup d’artistes que es defineixen abstractes i elaborà sota aquest concepte bona part de la seva obra a l’inici de la seva carrera. La coincidència amb Rothko i Pollock potencià l’expressivitat. Maman pertany a l’Expressionisme amb matisos personals. L’artista creà un llenguatge visual propi i un diàleg molt personal amb l’espectador. La seva producció artística està plena de símbols, en aquest cas l’aranya com a símbol de la mare. Bourgeois ha estat pionera en l’ús de grans instal·lacions públiques com a medi per implicar el públic en l’experiència de l’art, com recull Maman i la sèrie Spiders, que són exposades en grans espais públics. Alhora, va saber crear un llenguatge artístic propi i personal, basat en les seves vivències i traumes infantils, de manera que les seves obres són autobiogràfiques, tal com es comenta amb la interpretació de l’escultura que es fa més endavant.

Interpretació de Maman

Temàtica, Significat i Funció

Maman forma part de la sèrie d’escultures anomenades Spiders. Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant això, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, ja que connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista. De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera en l’obra d’aquesta escultora des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la relació amorosa que van mantenir la institutriu que l'educà amb el seu pare, relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar. Per a Bourgeois, aquest insecte expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous com per a filar la teranyina que necessita per a caçar la seva presa. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot percebre en la forma: amenaçadores, si bé les llargues i primes potes de l'aràcnid que protegeixen, alhora, la vida dels seus fills. Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de mosquits; aquests propaguen malalties i les aranyes, com la mare, protegeixen. Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit —com fa l’aranya i com feia la seva mare— tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.