Maman i El marxisme curarà els malalts

Maman

FITXA TÈCNICA:

• Nom de l'obra: Maman
• Autor: Louise Bourgeois (París, 1911 - Nova York, 2010)
• Data: 1999
• Ubicació: Museu Guggenheim (Bilbao)
• Estil: expressionista
• Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m
• Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre
• Formes: Escultura exempta

DESCRIPCIÓ FORMAL:

És una escultura de bronze que s'eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya. Mostra una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que la conformen a mode de trossos de tela. Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa maternal.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre l'abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s'ha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc, l'expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb l'art de les tribus índies i africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d'alguna manera es pot afirmar que l'artista francesa trasllada a l'art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra és, en gran mesura, autobiogràfica. Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora amb organitzacions activistes contra la SIDA.

TEMA:

Louise va descobrir el seu impuls creatiu en els seus traumes de la infància. Aquestes escultures (les aranyes) són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista.

El marxisme curarà els malalts

FITXA TÈCNICA:

• Autor: Frida Kahlo (1907-1954)
• Títol: El marxisme curarà els malalts
• Cronologia: 1954
• Localització: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)
• Estil: realisme social, expressionisme...
• Dimensions: 76 x 61 cm
• Suport: tela
• Tècnica: oli

DESCRIPCIÓ FORMAL:

El dibuix és acurat, perfilant els contorns amb una fina línia negra. Cada objecte tractat amb gran realisme. Pinzellades més lliures i ràpides. El blanc repetit en el colom i en la barba i cabells de Marx. El verd amb tocs negres, ombrejant-lo, a la faldilla, i el blanc en la base. Els ocres a l'esquerra, travessats per un riu en forma d'arrel, blau. El blau al cel, fent de fons. El negre en l'ocellot i els cabells de Frida. El vermell (perill) es distribueix per diferents parts: part dreta, voltant la faldilla de Frida. El llibre que duu a la mà, una part del globus terraqüi (a dalt a l'esquerra). Centre: autoretrat de Frida. Dues crosses en diagonal emmarquen la figura central, que forma una vertical que divideix el quadre en 2 meitats. Certa simetria. Al voltant d'aquests eixos se situen la resta d'elements de l'escena. Part superior: el cel. Part inferior: la terra. El retrat de Karl Marx mira fixament l'espectador. Frida també mira a l'espectador. Moltes línies diagonals donen dinamisme a l'escena.

Tema

Probablement és el resultat de l'intent de Frida de refugiar-se en de les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució, i la pintura. Frida també volia ser útil a la causa comunista: “Tinc molta inquietud en l'assumpte de la pintura. Sobretot per fer-ne alguna cosa útil per al moviment revolucionari comunista, atès que fins ara no he pintat res més que l'expressió honrada de mi mateixa, però absolutament allunyada del que la meva pintura pot servir al partit. He de lluitar amb totes les meves forces per aconseguir que el poc de positiu que em permet fer la meva salut serveixi per ajudar la revolució. L'única raó real per viure”

Models i influències

Frida va reflectir en tota la seva obra, completament personal, les sensacions i traumàtiques experiències que li van tocar viure. Malgrat això, a les seves composicions es pot veure el seu interès per l'art precolombí i el realisme social. En això coincideix amb els muralistes mexicans de l'època, Diego Rivera, el seu marit, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. Quan el 1938 André Bretón viatjà a Mèxic i descobrí l'obra de Frida Kahlo l'associà amb el surrealisme. Malgrat els molts elements que l'obra de Frida té d'aquest moviment, ella, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

Context històric

Després de la Segona Guerra Mundial es van produir una sèrie d'esdeveniments i conflictes entre els quals destaquen la Guerra de Corea, la creació de l'estat d'Israel, el triomf de la Revolució cubana. A Espanya després de la mort de Franco es va establir la democràcia. Durant la dècada de 1980 es va produir un acostament entre la Unió Soviètica i els Estats Units que va posar fi a la guerra freda i que va tenir el moment culminant de la caiguda del mur de Berlín. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les grans potències internacionals. L'any 1991 es van signar els acords de Maastricht i es va crear la Unió Europea. A tot això cal afegir-hi dos esdeveniments més recents: la primera guerra del Golf i la caiguda de les Torres Bessones de Nova York perpetrada per Al-Qaeda, que va tenir com a consequència la invasió d'Afganistan i poc després la guerra d'Iraq. A partir de la Guerra Civil a Síria que va començar el 2011, l'aparició de l'estat Islàmic, el terrorisme s'ha estès geogràficament i ha arribat a Europa, amb els atemptats contra els integrants de la revista Charlie Hebdo a París i l'atac a la sala de festes Bataclan i els locals del seu entorn l'any 2015.