Mancipatio, In Iure Cessio i Traditio: Dret Romà

Mancipatio

Procediments

Es basa en una fórmula. La declaració de la fórmula la fa el mancipio accipiens (agafa amb la mà la cosa que vol adquirir). És un acte per aes et libram (del coure i la balança). A partir de l'aparició de les monedes, la balança ja no s'utilitza, ja que es fan servir les monedes. Declaració que fan tant el transmissor com el comprador. Són solemnes (nuncupatio); el transmissor fa declaracions solemnes abans de la fórmula.

Accions

Genera dos tipus d'accions:

• Actio de modo agri: Es dóna a favor del comprador. Quan el venedor ha declarat una extensió superior a la real de la finca de l'edifici que transmet. Respondre per el doble del valor del que falta.
• Actio de auctoritatis: Es dona quan un tercer reivindica la propietat de la cosa o un dret real sobre la cosa i guanya. Aquest fenomen s'anomena evicció (venciment).

In Iure Cessio

Objecte

Es caracteritza per la solemnitat, i és públic. Procés fingit. L'adquirent fa de demandant i el transmissor de demandat. Està copiat de la L.A. Sacramenta in rem, per tant, la fórmula és la mateixa. La res mancipi i la res nec mancipi, poden ser objecte d'in iure cessio.

Traditio

És la transmissió de la propietat a qui l'adquireix a través d'una iusta causa. És un acte jurídic causal. La translació de la propietat és la iusta causa, es basa en això.

Té 3 elements:

• Element intern: Intenció de transmetre i adquirir la propietat.
• Element material: Entrega de la cosa.
• La iusta causa: És la finalitat economicosocial que motiva el traspàs de la propietat.

Objecte

A l'època clàssica l'objecte són les res nec mancipi.

• Traditio de res nec mancipi: Suposa l'adquisició de la propietat civil.
• En el dret justinià, serveix per a totes les coses. Per adquirir-ho tot. No hi ha la mancipatio ni la in iure cessio.

Entrega de la cosa: casos de traditio ficta

És l'entrega material de la cosa. Si és un bé moble, l'entrega es fa de mà a mà. En canvi, si és un bé immoble, l'entrega es fa a través de l'entrada a l'edifici, terreny… Al dret clàssic, pateix una transformació: Hi ha la possibilitat que la traditio fos espiritual (traditio ficticia).

• Traditio longa manu: El tradens assenyala amb la mà la cosa que es vol transmetre. Equival a l'entrada del comprador.
• Traditio brevi manu: Quan l'adquirent de la propietat tenia la detenció de la cosa sota el mateix títol. No cal que li entreguin materialment. Exemple: Un lloguer. Primer és un propietari aliè i després és un propietari vertader.
• Constitutum Possessorium: Es dona quan el transmissor de la propietat la reté sota el títol diferent de la propietat. És el cas contrari a l'anterior. De propietari a propietari aliè.
• Clavium apud horrea: Claus al costat del magatzem. L'entrega de les claus al costat d'un magatzem equival a les adquisicions de les mercaderies que hi ha dins del magatzem.
• Document: És una forma que apareix a l'època justinianea. Es refereix que el lliurament del document de compra equival al lliurament de la cosa.
  • Immobles: El document s'ha de fer davant d'un funcionari públic. S'ha de descriure en uns arxius municipals.
  • Mobles: A través d'un document privat n'hi ha prou.