Mancomunitat de Catalunya 1914-1925

Mancomunitat de Catalunya 1914-1925

Formació

Procés llarg i difícil. Els polítics catalanistes sabien que la regeneració de Catalunya necessitava un programa de millora de infraestructures, modernització del sistema educatiu i foment de la cultura catalana. Aquests objectius es van convertir en el programa de la Diputació de Barcelona 1907 en què Enric de la Riba va ser escollit president. Aquest mateix any ja es va crear l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya 1914. Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans propis, el 1911 la Diputació de Barcelona va promoure la iniciativa de mancomunar les 4 diputacions catalanes. Canalejas es va comprometre a tirar endavant el projecte i al 1912 va ser aprovat per les corts. Després de l'assassinat de Canalejas 1912, el Senat va aturar el projecte. El 1913 el nou govern conservador liderat per Dato va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins administratius.

Constitució de la Mancomunitat

Es constitueix el 6 d'abril del 1914. El seu líder era Enric Prat de la Riba, la Mancomunitat només va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions i només va disposar dels pressupostos d'aquestes. En qualsevol moment el govern podia suspendre-la ja que només era un ens administratiu. La Lliga Regionalista va tenir sempre una presència majoritària a la Mancomunitat que va dur a terme una política de govern orientada a estimular la cultura i modernitzar l'economia. L'organisme va tenir 3 presidents, Prat de la Riba, Josep Puig i Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera després del cop d'Estat 1925.

L'obra de govern de la Mancomunitat

L'actuació de la Mancomunitat va seguir la política iniciada per la Lliga i va tenir 2 direccions fonamentals: la creació d'una infraestructura de serveis públics per poder desenvolupar l'economia, i foment de la llengua i cultura catalana a partir d'un projecte cultural i educatiu. Pel desenvolupament econòmic, la Generalitat va invertir part dels recursos en un pla de millora de xarxa viària i sistemes de correus i telefònic. També es va endegar un pla d'acció agrària per modernitzar les formes de producció. Pel que fa a l'ensenyament, es va voler consolidar la llengua i cultura catalana, es van crear biblioteques, escoles i es va iniciar una tasca d'unificació ortogràfica que va encarregar a Pompeu Fabra la creació del Diccionari General de la Llengua Catalana 1932. Seguidament el parlament va impulsar una renovació pedagògica.