La Mancomunitat de Catalunya i el Catalanisme d'Esquerres

La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat era la idea de formar una federació de les 4 diputacions provincials. El projecte comença al 1911 amb Prat de la Riba. Apareix la idea d'agrupar federativament les quatre províncies.

L'avantprojecte de llei va ser presentat al president Canalejas i aquest l'accepta. La mort sobtada de Canalejas provoca la paralització de la Mancomunitat, finalment amb el govern de Dato s'acaba aprovant, amb moltes retallades, al desembre de 1913.

Finalment, el 6/04/1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya formada per 8 consellers i 1 president.

Les competències de la Mancomunitat eren molt pobres ja que no tenia poder polític, eren un conjunt de funcions que tenien les Diputacions i el seu finançament era molt escàs, però gràcies als seus presidents, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, van aconseguir fer una gran obra cultural.

Tasques de la Mancomunitat

Obra cultural:

• Es crea l'Institut d'Estudis Catalans, que de la mà del filòleg Pompeu Fabra fixa la normativa de la llengua Catalana.
• Es funda la Biblioteca de Catalunya, encarregada de preservar els documents més importants de la història de Catalunya.
• S'organitza una important xarxa de biblioteques populars.
• Es constitueix la Junta de Museus i el Servei de Conservació Catalogació de Monuments amb l'objectiu de conservar el patrimoni històric català.

Obra educativa:

• Crea centres de formació per funcionaris (escola d'estiu per mestres) i de tècnics de grau mitjà (escola del treball, escola industrial).
• Es constitueixen molts centres escolars.
• Es vol renovar la pedagogia escolar introduint la metodologia educativa de Maria Montessori.

Obra agrària:

• Es vol modernitzar la producció agrària a través de:
• La fundació d'escoles per formar tècnics rurals.
• La creació de camps d'experimentació de conreus.
• Fomentar el cooperativisme agrari.

Obra econòmica:

• Es produeix la construcció i millora de carreteres i camins.
• S'estableix una completa xarxa postal i telefònica que fa arribar el telèfon a poblacions molt aïllades.

Final de la Mancomunitat

La Mancomunitat arriba al seu fi amb la Dictadura de Primo de Rivera que instaura una política anticatalana que es tradueix en la prohibició de les senyes identitàries catalanes.

El 29/01/1924 es nomena president de la Mancomunitat a Alfons Sala, fundador del partit Unió Monàrquica Nacional. Sala, un cop a la presidència de la Mancomunitat, s'encarrega de suprimir la institució.

El Catalanisme d'esquerres

L'escassa capacitat d'acció de la Mancomunitat i la claudicació de la Lliga a Madrid va encoratjar la renovació de les forces d'esquerres, en un triple sentit: Catalanitzar el republicanisme, després de la petjada anticatalana deixada per Lerroux, republicanitzar el catalanisme, per acabar amb l'hegemonia de la Lliga, polititzar l'obrerisme, per a que abandonés l'apoliticisme que propugnaven els anarquistes i se sentís atret per les propostes electorals del catalanisme d'esquerres.

Unió Catalanista: liderada per Domènech Martí i Julià que defensa l'alliberament social i nacional de Catalunya.

Partit Republicà Català: liderat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret i Lluís Companys, que defensaven un republicanisme federal.

Estat Català: liderat per Francesc Macià, que defensava un independentisme radical.

Unió Socialista de Catalunya: liderada per Rafael Campanals, Gabriel Alomar i Manuel Serra i Moret. Aquesta coalició era una escissió del PSOE.