Mancomunitat de Catalunya i la crisi del Marroc (1909): origen i conseqüències

Mancomunitat de Catalunya: origen i funcions

El fracàs de la Solidaritat Catalana porta la Lliga Regionalista a buscar un pacte amb el govern de Madrid amb la finalitat d'aconseguir un mínim d'autogovern català. Finalment, la Lliga va obtenir del govern un reial decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins administratius, federant les quatre diputacions catalanes. Presidida per Enric Prat de la Riba i, després, per Josep Puig i Cadafalch, tots dos de la Lliga, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.

Obra cultural i institucions

La Mancomunitat va crear o consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran. Entre aquestes institucions, es troben:

• Institut d'Estudis Catalans
• Biblioteca de Catalunya
• Escola Industrial
• Escola Superior

Un dels fets més transcendents de l'obra cultural de la Mancomunitat va ser la protecció decidida de l'obra de Pompeu Fabra, qui va contribuir a la normalització de la llengua catalana.

Causa immediata: el conflicte del Marroc

Causa immediata: el conflicte del Marroc. En el context dels protectorats al Marroc, França i Espanya tenien interessos econòmics i territorials al Rif, cosa que va provocar enfrontaments i atacs dels rifenys en càbiles. A més, el trist record de la Guerra de Cuba persistia entre les classes populars.

1909: la leva i la mobilització

El 1909 es produeix una nova leva i una onada de protestes en diferents indrets de Catalunya (sobretot a Barcelona). La leva afectava els joves cridats a combatre a la guerra del Marroc i va generar una important mobilització popular.

Repressió i conseqüències polítiques

• Repressió duríssima per part del govern de Maura (conservador).
• Persones afectades: 17 penes de mort aplicades en el context repressiu.
• Assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia, que va intensificar la protesta social.
• Onada de protestes que acaba fent caure el govern de Maura.

La burgesia catalana es posa al costat del govern en la repressió. Prat de la Riba impedeix que Joan Maragall publiqui l'obra «La Ciutat del Perdó». La Solidaritat Catalana es desintegra i la Lliga pateix un important retrocés electoral en les eleccions de 1910, acusada d'haver donat suport a la repressió.

Els lerrouxistes, desacreditats, van perdent influència entre els treballadors. La classe obrera, desenganyada, es decanta cap a l'anarquisme; s'acusa la Lliga de claudicar davant Madrid. Els líders d'esquerra proposen catalanitzar el republicanisme (un cop fora Lerroux) per posar fi a l'hegemonia de la Lliga. A partir d'ara trobarem un enfortiment del catalanisme d'esquerres.