La Manipulació del Temps en el Cinema: Estructures i Percepció Narrativa

El Temps com a Element Clau en l'Audiovisual

La temporalitat és un dels elements més poderosos en una obra audiovisual, perquè no només organitza el relat, sinó que també defineix com l’espectador percep, entén i sent la història. En una pel·lícula, res no passa per casualitat en el temps: tot està pensat, retallat, allargat o alterat per provocar un efecte.

1. El Temps Objectiu (Durada Real)

Per començar, cal entendre que hi ha diferents maneres d’expressar el temps en el cinema. La més evident és el que podríem anomenar temps objectiu, és a dir, el temps que dura una acció a càmera, tal com està enregistrada. Per exemple, un pla seqüència de tres minuts és això: tres minuts reals gravats sense talls.

Però aquest temps “real” no sempre és fidel a la percepció que té l’espectador, perquè el cinema juga amb el muntatge, amb la posició de càmera, amb el so i amb la narració per modificar el ritme i la intensitat del que es mostra.

2. El Temps Psicològic (La Percepció Subjectiva)

Un altre nivell és el temps psicològic. Aquí parlem del temps viscut des de la mirada o les emocions dels personatges. Un record pot aparèixer en forma de flashback; un moment de tensió pot allargar-se amb una càmera lenta. Això ja no és el temps real ni el cronològic, sinó el temps que “sentim”, que pot accelerar-se o alentir-se segons l’estat emocional.

Aquesta manipulació no només reflecteix el món intern del personatge, sinó que connecta directament amb l’espectador, perquè li fa viure el moment d’una manera concreta.

3. Temps Intradiegètic i Extradiegètic

També es distingeix entre el temps intradiegètic i l’extradiegètic. Aquests conceptes ajuden a diferenciar el temps que pertany a la història del temps que l'estructura:

• Temps Intradiegètic: És el que pertany a la història mateixa, és a dir, el temps que viuen els personatges. (Exemple: si a la pel·lícula passen dos dies, aquell és el temps intradiegètic).
• Temps Extradiegètic: És el que envolta la narració, però no forma part directa del món dels personatges. (Exemple: una música que sona de fons però que els personatges no escolten, o una veu en off que narra des de fora de l’acció).

Aquest temps extradiegètic serveix per estructurar, emocionar, anticipar o fer més clara la història.

4. La Ruptura de l'Ordre Cronològic

Un altre punt important és com el cinema pot trencar o transformar l’ordre cronològic. Això es fa mitjançant el·lipsis (salts de temps), càmera ràpida o lenta, flashbacks o fins i tot estructures narratives no lineals.