Maquinària de Transcripció i Splicing en Eucariotes

Maquinària de Transcripció en Eucariotes

Gens de Classe I: rRNA

Ribosoma 80S (60S: 49 proteïnes i rRNA 28S, 5.8S i 5S; 40S: 33 proteïnes i rRNA 18S). Només el 5S rRNA és transcrit per un gen de classe III.

Es troben en forma de clúster. Les diferents parts del ribosoma estan separades per l'espai intergènic (IGS), que no es transcriu. La part transcrita dóna lloc a 3 rRNA diferents que hauran de ser processats. Les regions que són transcrites i han de ser eliminades són: 5'-external transcribed spacer-3' i internal transcribed spacer 5'-3'.

Processament de pre-rRNAs: Senyalització (metilació del C2' de la ribosa en bases que han de ser conservades) i tall (snoRNA i proteïnes en els transcribed spacers).

Fases de la transcripció:

1. Reconeixement del promotor (2 seqüències: core del promotor: ric en A i T properes a l'inici i riques en C i G lluny de l'inici; i UPE: upstream promoter element) i 2 factors (SL1 i UBF).
2. Elongació: model d'arbres de Nadal.
3. Terminació: presència d'elements terminadors als quals s'uniran proteïnes terminadores anomenades TTF-I. No es transcriu, es desuneix l'ADN i s'obté el pre-rRNA, que serà processat per obtenir rRNA madur.

Gens de Classe III: tRNAs, 5S rRNA i snoRNA

1. Iniciació: a +55 i +58 de l'inici. Intervenen 3 caixes: BoxA, BoxB (tRNA-tipus II), BoxC (5S-rRNA-tipus I) i 3 factors: TFIIIA, TFIIIB (té TBP) i TFIIIC.

• S'assembla BoxC a uns nucleòtids després de l'inici i s'uneixen TFIIIA, TFIIIC i recluta TFIIIB, que recluta l'ARN polimerasa III i comença la transcripció.
• Al tDNA s'uneixen BoxA i B uns quants nucleòtids després de l'inici i s'uneixen TFIIIA, TFIIIC i recluta TFIIIB per reclutar l'ARN polimerasa III.

Elongació: L'ARN polimerasa III continua fins que arriba a la terminació. Terminació: semblant a la intrínseca dels procariotes.

Transcripció de Gens de Classe II

1. Iniciació: Parts del promotor:

• Core: Just abans de l'inici de la transcripció. 4 elements: BRE (TFIIB recognition element, a -35 i ric en G i C), TATA box (s'hi uneix la proteïna TBP), Inr (initiator element, entre -6 i +3, determina la posició del +1) i DPE (element del core del promotor a +30).
• Promotor regulador: upstream respecte al promotor.
• Enhancers i silencers: encara més lluny, upstream.

Procés d'iniciació:

• Formació del complex tancat: A la TATA box s'hi uneixen TFIID (TBP s'uneix a TATA i TAF) i atrau TFIIA i TFIIB (interacciona amb l'ARN polimerasa II i l'ADN).
• Formació del complex obert: Després s'uneix TFIIF, que s'uneix a la polimerasa i la incorpora al complex, i té funció d'helicasa. TFIIH té activitat cinasa i fosforil·la el CTD, permetent que s'alliberi el promotor (excepte TFIID).

Per a l'elongació cal: modificar la caputxa 5', desfer-se dels introns per splicing i modificar posttraduccionalment per obtenir mRNA madur.

Terminació: Es produeix un tall i l'ARN polimerasa continua transcrivint; ho degrada RAT1.

Processament de l'ARN

1. Capping: Dóna estabilitat a la molècula d'ARN perquè no es degradi.
   1. Es desfà la unió d'un dels tres fosfats.
   2. La guanilil transferasa afegeix un GTP 5'-5'.
   3. La metil transferasa afegeix grups metil a la posició 7 de la base del GTP (cap0).

Es poden afegir grups metil a la posició 2' del sucre dels nucleòtids dos i tres (Cap1) i fins i tot a la base del primer nucleòtid (Cap2).

Poliadenilació a 3': Entre 11 i 30 nucleòtids abans del tall, la poli-A-polimerasa afegeix una cua de poli-A més llarga que el transcrit en si, sense motlle i regulada per CTP. A la seqüència AAUAAA s'uneix CPSF, que està unit a CstF, que permeten que CFI i CFII tallin. Splicing: Eliminar els introns que no codifiquen per a proteïnes requereix un procés de tall i reunió dels exons on intervé CTD. Funcions de CTD: reclutar proteïnes per al capping, realitzar l'splicing i reclutar proteïnes per al cleavage i la poliadenilació.

Splicing

1. Procés d'Splicing de pre-tRNA: Mecanisme Enzimàtic

L'anticodó en una posició que no és el braç:

1. Les endonucleases tallen els extrems 5' i 3'.
2. Re-unió: S'elimina un intró amb el mecanisme de tall de les endonucleases i la re-unió per lligases.

L'addició de CCA a 3' amb polimerasa sense motlle permet que s'uneixin els aminoàcids. La modificació de bases de l'anticodó fa que el tRNA sigui funcional.

2. Processament de pre-mRNAs

Els snoRNA faciliten la reacció. Diverses seqüències senyalitzen on comença i acaba l'intró:

• Lloc 5' o donador (extrem 5' GUA/G).
• Lloc 3' o acceptor (NCAG N(de 7 a 10 pirimidines)).
• Branch point: nucleòtid A a -30 del splice site.

Reaccions d'splicing; 2 transesterificacions:

1. L'OH del C2' de l'adenosina del branch point del primer exó ataca el grup fosfat del primer nucleòtid del 5' splice site del segon exó, creant una estructura de llaç.
2. Segona transesterificació: L'OH reactiu 3' ataca el fosfat 5' del primer nucleòtid de l'exó 2.
3. S'allibera el llaç intrònic, que serà degradat.

Requereix ribonucleoproteïnes (proteïnes unides a snoRNA): U1 (complementari a 5' splice site), U2 (complementari al branch point), U4 i U5. Formen l'spliceosoma.

Mecanisme d'actuació:

• U1 a 5' del splice site.
• BBP s'uneix a A del branch point i recluta U2 (s'uneix al branch point).
• U4, U5, U6 formen el complex precatalític.
• U6, U2 i U5 s'uneixen entre ells formant el centre catalític.

Es pot produir splicing durant la transcripció. CTD de l'ARN polimerasa II: capping (TFIIH fosforila CTP), splicing (mentre es transcriu, es recluta l'spliceosoma i comença l'splicing) i poliadenilació (recluta la maquinària).

Autosplicing: Els introns del grup I i II adopten una estructura secundària que genera loops, creant centres catalítics similars a l'spliceosoma.

Splicing Alternatiu

Per generar variabilitat a partir d'un mateix gen: splicing alternatiu (diferents combinacions d'exons), diversos llocs de tall 3' i promotors múltiples.

Splicing alternatiu del gen de la troponina T: alfa-troponina (exons 1, 2, 3, 5) i beta-troponina (exons 1, 2, 4, 5); gens mútuament excloents (3 i 4).

Splicing alternatiu en l'alfa-tropomiosina de rata: gens mútuament excloents i promotors múltiples (molts transcrits possibles per un mateix gen).

Senyalització i Regulació de l'Splicing Alternatiu

• Regulacions positives: enhancers; afavoreixen la transcripció, reconegudes per SR a ESE o ISE.
• Regulacions negatives: silencers; amaguen un lloc d'splicing, reconegudes per hnRNP.

Splicing alternatiu de la calcitonina: dues isoformes, dos llocs de tall 3'.

• Calcitonina a la tiroide: tall i poliadenilació al 3' cleavage site després de l'exó 4.
• CGRP al cervell: tall i poliA al 3' cleavage site del final de l'exó 6; l'exó 4 és eliminat.

Determinació del Sexe en Drosophila

El sexe és determinat per la proporció entre autosomes (A) i cromosomes X. S'expressen sex-lethal, transformer i doublesex. Femelles = X:A = 1; mascles = X:A = 1/2. Les femelles generaran proteïnes que seran silencers o enhancers.

• Baixa ràtio: Sense splicing alternatiu (mascles): sex-lethal NO produeix SxL, el gen transformer NO produeix Tra i doublesex: específic Dsx, que bloqueja els gens femenins.
• Alta ràtio A:X = splicing alternatiu: el gen sex-lethal produeix SxL, que inhibeix l'splicing normal en transformer, resultant en la proteïna Tra. Aquesta, juntament amb Tra2 (producte de l'splicing femení de transformer2), causa l'splicing femení de doublesex, resultant en la proteïna Dsx específica (bloqueja els gens femenins).

Regulació de la Transcripció i Estructura de la Cromatina

En bacteris, la transcripció sempre està activa. L'excés de substrat causa l'aturada de la transcripció (repressor). En eucariotes, està regulada per nucleosomes (els factors de transcripció no poden accedir a la regió del promotor).

Inici i Elongació de la Transcripció: Remodelació de l'ADN

S'han de treure les histones. La fosforilació de la CTD de l'ARN polimerasa, mentre es transcriu, va traient histones de la part no transcrita i les va afegint a la part transcrita.

Complexos Remodeladors

Han de tenir una ATPasa per poder eliminar histones:

• SWI/SNF (activador)
• NURF (inhibidor)
• NURD (desacetilasa d'histones)
• ino80 (intercanvia histones)

Poden causar diferents efectes: desplaçament, ajustament d'espai i desplaçament de nucleosomes sencers.

Els complexos remodeladors s'uneixen a l'ADN a través de factors de transcripció:

1. Un factor específic de seqüència s'uneix a l'ADN.
2. El complex remodelador s'uneix al seu lloc a través del factor de transcripció.
3. El complex remodelador desplaça l'octàmer d'histones.

Poden causar activació o inhibició. Quan un factor de transcripció s'uneix a una seqüència no amagada i recluta els complexos remodeladors de la cromatina, a més de co-activadors transcripcionals, es forma el PIC a la regió del core promotor (nucli).

Marques Epigenètiques

Depenen de l'estructura de la cromatina, que recluta la maquinària de transcripció. Són modificacions funcionals del genoma que no inclouen canvis en la seqüència de nucleòtids (acetilació, metilació i fosforilació d'histones, i metilació de l'ADN).

Modificacions d'Histones

Les proteïnes que formen els octàmers dels nucleosomes tenen càrrega positiva (molta lisina i arginina). Tenen cues N-terminals que poden ser modificades. En humans: H2A, H2B, H3, H4 i H1 (fora del nucleosoma).

• Fosforil·lació: Les cinases fosforilen les cues de les histones a l'OH de les serines, produint fosfoserines, tot i que a vegades també es poden fosforil·lar les treonines. Afavoreix la transcripció.
• Acetilació: L'acetiltransferasa (HAT) acetila les lisines de les histones; afavoreix la transcripció.
• Metilació: Es metilen les lisines (mono, di o trimetilació), provocant efectes diferents. Podem afavorir o inhibir la transcripció segons el patró que es produeixi. Enzims: HMT o HDM.

• H3K4me3: Trimetilació de la lisina 4 de H3 a prop de l'inici de la transcripció; activa la transcripció; interacciona amb NURF.
• H4K16Ac: Acetilació de la lisina 16 de H4; evita la formació de la fibra de 30 nm i activa la transcripció.

Cues N-terminals acetilades (activació de la transcripció; acetiltransferases); cues N-terminals desacetilades (inhibició; desacetilases).

Modificacions en l'ADN: Metilació

La metilació de citosines quan es troben davant d'una guanina causa la repressió de la transcripció. L'ADN metilat no es pot transcriure i els HDAC (repressors) s'associen a proteïnes amb metil-CpG-binding domains (MBD). Les citosines metilades són 5-metilcitosines, que poden passar a ser timines, reduint el nombre de CpG. Les regions del genoma actives són illes de CpG, llocs d'unió de factors de transcripció rics en C i G.

Promotors, Estimuladors i Factors de Transcripció

Elements Reguladors de l'Expressió dels Gens Eucariotes

• Core del promotor (+40 a -50 pb): Inr/TATA/BRE/DPE; recluten l'ARN polimerasa i afavoreixen la transcripció.
• Elements proximals (-50 a -200 pb): Factors constitutius com CAAT/GC, promotors de molts gens i reconeguts per factors de transcripció constitutius.
• Elements de resposta: Específics de gens regulats, reconeguts per factors de transcripció de regulació.
• Elements reguladors distals (-200): silencers o enhancers.

Tipus de Factors de Transcripció

• Generals: Per a tots els gens.
• Constitutius: Elements proximals de promotors per incrementar l'eficiència de la transcripció, en tots els gens (TATA box, CAAT box...).
• De Regulació: S'uneixen a elements de resposta o enhancers/silencers. Regulació positiva o negativa. Reconeixen i s'uneixen a seqüències d'ADN en les regions reguladores de gens diana:

1. Factors de transcripció que causen canvis en la cromatina:
   1. Els factors de transcripció de regulació recluten proteïnes acetilases (HAT, afavoreixen) o desacetilases (HDAC, inhibeixen) d'histones.
   2. Remodelació de la cromatina mitjançant complexos remodeladors que obren (afavorint la transcripció) o tanquen (inhibició) la cromatina.
2. Factors de transcripció que promouen o reprimeixen la formació del PIC interactuant:
   1. Directament amb factors generals de la transcripció i l'ARN polimerasa.
   2. Amb coactivadors o corepressors, que interactuen amb els factors de transcripció generals i l'ARN polimerasa.

Exemple de GAL en llevats: Per metabolitzar la lactosa, calen els enzims necessaris; s'ha d'activar la transcripció. Quan la galactosa està present, el factor de transcripció Gal4 dimeritza i recluta SAGA, una HAT, obrint la cua de les histones i fent que l'ADN sigui més accessible. Recluta complexos reguladors de la cromatina. La interacció directa amb els factors de transcripció generals, permetent que el PIC es pugui produir, permetrà la transcripció de Gal per a la posterior degradació a proteïnes. Un sol factor de transcripció és capaç d'activar una via metabòlica sencera.

Regulació en Enhancers i Silencers

Insulators: S'hi uneixen factors de transcripció que bloquegen l'acció d'un enhancer/silencer sobre un promotor. Dos tipus:

• Enhancer-blocking insulators: Amb factors de transcripció que organitzen l'ADN en bucles, interrompent la comunicació entre l'enhancer i el promotor si no es troben en el mateix bucle (domini topològicament associat, TAD).
• Barrier insulators: Amb factors de transcripció que restringeixen l'efecte dels silencers i recluten HAT, que acetilen l'ADN (eucromatina) i el separen de l'ADN condensat (heterocromatina).

Estructura dels Factors de Transcripció

1. Domini d'unió a l'ADN: Els aminoàcids reconeixen la seqüència d'ADN corresponent.

• Hèlix-volta-hèlix: Hèlix d'unió i interacció amb l'ADN (intercala ponts d'hidrogen i forces de Van der Waals, C-terminal); gir de 5-6 aminoàcids.
• Zinc fingers - Cys2-His2: 4 aminoàcids coordinen un ió zinc; els factors de transcripció tenen de 2 a 9 dits; una hèlix alfa amb histidina reconeix 3 nucleòtids (C-terminal) i dues fulles beta antiparal·leles estabilitzen l'extrem N-terminal. Factors de transcripció de l'ARN polimerasa III (TFIIIA per a rRNA 5S) i també de l'ARN polimerasa II, eIF2beta, una càpsida retroviral. S'han creat fingers nucleases que tallen l'ADN per una seqüència diana; el domini d'unió a l'ADN són zinc fingers; dimeritzen; difícils de dissenyar.
• Zinc fingers - Cys4: En els factors de transcripció de receptors d'esteroides, 2 dits (unió a l'ADN i dimerització); en presència de certs aminoàcids es reconeix una seqüència o una altra (Gly i Ser = GRE = glucocorticoides / Glu i Gly = ERE = estrògens).
• Hèlix-bucle-hèlix bàsica: El bucle té uns 15-25 aminoàcids i sempre forma dímers pel bucle; té un domini d'unió a l'ADN. Quan dimeritza amb HLH sense regió bàsica, no és funcional i no s'aparella amb l'ADN.
• Cremallera de leucina: Sempre dimeritza per la cremallera; hèlix alfa que cada 7 aminoàcids té una leucina, que s'uneix hidrofòbicament amb una altra leucina; també té un domini d'unió a l'ADN bàsic. C/EPB (reconeix CAAT) i AP1 (TRE).

2. Domini d'activació: Interactua amb la maquinària transcripcional; acostumen a ser hèlixs alfa amfipàtiques (un costat de residus hidrofòbics i l'altre carregat negativament) i es caracteritzen per tenir determinats aminoàcids en molta quantitat.

Models de Regulació Induïble

En Resposta al cAMP i Factors CREB i CREM

cAMP: Segon missatger; els canvis en la seva concentració afecten l'expressió gènica.

CREB/CREM: Factors de transcripció inactius; s'activen mitjançant una fosforilació per hormones, activitat sinàptica, factors de creixement, estrès o citocines inflamatòries.

Elements CRE: Als promotors de gens que depenen d'AMPc, s'hi uneixen els factors de transcripció: CREM (modulador), CREB (binding protein), ATF1 (activating) — activadors, s'uneixen a l'ADN per cremallera de leucina— i CER (inducible early repressor) — s'uneixen per impedir la unió de CREM.

Procés d'activació transcripcional: AMPc activa PKA, que fosforila CREM, que s'uneix a CRE i CBP, que interacciona amb factors de transcripció generals, ARN polimerasa i HAT, resultant en la transcripció. ICRE competeix amb CREM per unir-se a CRE (té més afinitat) i inhibir la transcripció.

Gen CREM: Té dos promotors: P1 és constitutiu, dóna lloc a diverses proteïnes (splicing alternatiu), entre elles CREM; P2 no és constitutiu, té caixes (elements de resposta a la seva regió reguladora, només funciona amb AMPc).

Gens CA-I: Gens induïbles per AMPc, es transcriuen i després seran inhibitis per ICER. Gens amb funcions metabòliques, transcripcionals, neurotransmissores, de cicle cel·lular, de creixement, immunitàries, que s'han de regular estretament, engegant i apagant la seva transcripció molt ràpidament.

En Resposta al Xoc Tèrmic i els HSF

Alta temperatura: La cèl·lula expressa gens que tenen la seqüència HSE (heat shock element) a la seva regió reguladora. Desnaturalització de proteïnes; calen xaperones (tenen HSE).

Gens HSP: Tenen HSE (element de resposta al promotor) reconegut pel factor de transcripció HSF.

HSF:

• Domini d'unió a l'ADN, N-terminal, hèlix-volta-hèlix.
• Domini d'activació, C-terminal, amb dos subdominis.

El monòmer és inactiu, té el domini regulador sense fosforilar. Quan trimeritza i té les serines del domini regulador fosforilades, està actiu i s'uneix a l'ADN.

Activació del Factor HSF

És ràpida, així com la inactivació:

• HSF (monòmer) està unit a HSP i, després del xoc tèrmic, se separa per trimeritzar.
• Després de trimeritzar, es fosforila, resultant en HSF activat, que activa la transcripció d'HSP (70, 90...). Les xaperones surten del nucli i fan la seva funció al citoplasma.
• Quan han acabat, s'uneixen a HSF, inactivant-lo.
• Com que els HSF estan inactius, ja no es transcriuen més heat shock proteins.

Regulació per Esteroides

L'esteroide entra a la cèl·lula i s'uneix a un receptor citoplasmàtic glucocorticoide (factor de transcripció, superfamília de receptors nuclears). La unió provoca un canvi conformacional que permet al receptor, juntament amb l'hormona, entrar al nucli. Al nucli, s'uneixen a la seqüència GRE (glucocorticoid response element) i activen o inhibeixen la transcripció.

Receptors d'Hormones Esteroides

Formen homodímers; són receptors i, alhora, factors de transcripció. Tenen un domini d'unió al lligand (C-terminal), un domini d'unió a l'ADN (central) i un domini d'activació (N-terminal).

Receptor de Glucocorticoides (GR)

Al citoplasma, està inactiu, en forma de monòmer i unit a HSP90. Quan s'uneix l'esteroide, la xaperona se separa i el GR pot dimeritzar i entrar al nucli. Al nucli, pot unir-se a les seqüències GRE, presents en molts gens, per activar-los directament o indirectament (causant la remodelació de la cromatina, interaccionant amb altres factors de transcripció).

Elements GRE i nGRE

Caixes molt semblants, difereixen en uns quants nucleòtids. GRE = lloc d'unió per a la regulació positiva; nGRE = lloc d'unió per a la regulació negativa (la unió del GR causa l'activació o la inhibició de la transcripció).

Mecanismes de Control de l'Activitat dels Factors de Transcripció Eucariotes

• Síntesi de la proteïna: Es sintetitza el factor de transcripció i és funcional directament; quan no hi és, no actua.
• Modificació d'una proteïna preexistent: Hi ha factor de transcripció, però encara no és funcional. Diversos tipus: fosforilació, desfosforilació, unió al lligand, tall i alliberament del factor actiu, alliberament de l'inhibidor i canvi de parella.

Transposons de DNA

Paràsits moleculars. 60% del genoma.

• Classe II: L'àcid nucleic que es mou de posició és ADN. El mecanisme està basat en un fragment curt d'ADN amb extrems repetitius. Una part del gen codifica per a la transposasa (en eucariotes i procariotes).
• Classe I: L'àcid nucleic que es mou és ARN, que envaeix l'ADN. Activitat transcriptasa inversa.

Transposons de DNA (Classe II)

- Extrems: seq curtes específiques repetides i invertides. Exemple: 3'->5': TTACGA // extrem 5'->3' AGCATT

- Part central: gen transposasa ja que codifica per una prot transposasa (enzim resonsable del moviment de transposó).

TIPUS: 1.IS (INSERTION SEQUENCE)

Els més simles, consten d'una pauta de lectura única que codifica per la transposasa i els extrems repetits invertits reconeguts i tallats per aquest enzim

REORGANITZACIONS DEL DNA PELS TRANSPOSONS

- Recombinació il·legitima, accidental: dues copiesen orientació directa, per deleció

- Recombinació legítima: 2 copies en orientació invertida x inversió. es forma loop quedara invertida

- Recombinació il·legitima que dona translocació: recomb homologa entre cromàtides germanes que donen lloc a qe ambdues queden afectades. Un cr queda amb una deleció i laltre te les dues copies

TEMA 6 i 7: MECANISMES DE REPARACIÓ:

-Mismatch: repara errors en la replicació -Directa: repara dímers de pirimidina. -Escissió de bases: repara bases anormals, modificades i dimers de pirimidines -Escissió de nucleotids: repara lesions en el DNA que alteren la doble hèlix -Recombinació homologa: repara DSB.

CLASSIFICACIÓ

-Reversió del dany  1. FOTORESPIRACIÓ: enzim fotoliassa (repara dimers de pirimidina causats per UV per E de fotons) 2.Enzims desalquilants: metiltransferases poden escindir un radical metil en bases N i arracar-los

- Escissió del dany: retalla regió del DNA mutat/lesionat

1. SISTEMA APARELLAMENTS ERRONIS MMR: reparació aparellaments erronis i desaparellametns post replicatius: dammetilasa reconeix 5'GATC3', MutS reconeix el mismatch. MutH reconeix la metilacio GATC i mutL conecta MutS i MutH. Es UrvD talla cadena desde GATC 3'-5' fins el mismatch i es torna a sintetitzar per DNApol3.

  2. REPARACIÓ PER ESCISSIÓ DE BASES BBR: DNA-glicosilases detecten base anomala--> tallen N-glicosidic (llocAP)--> endonucleasa talla efosfodies per 5' -->fotodiesterasa talla e.fosfodiester per 3' --> DNApol1 afegeix nous nucleotids a 3-OH-->lligasa estableix forat. GLUCOSILASES: UracilDNAglicosilasa. elimina uracil al DNA i OxoGDNAglicosilasa detecta i elimina les adenines aparelladesa amb Oxo-G

3.SISTEMA NER ESCISSIÓ DE NUCLEOTIDS: 2UvrA-->s'uneixen al DNA-->s'uneix UrvB -->UrvB reconeix una lesió -1ATP -->entra UrvC surt UrvA ---> desplaça 8 nucleotids respecte la base lesionada 5' i 5 per 3' --> desuneix UvrC i UvrD helicasa -->lligasa refa enllaços. EUCARIOTES: gens XPB, XPC, XPE XPG ---> VIA GGR: XPA XPE XPC reconeixen base lesionada i entra TFIIH (XPB XPD) s'uneixen al DNA marcat i heliccasa XPF i XPG tallen i DNApol i lligasa sintesi de nou DNA amb la PCNA       VIA TCR: acobla la reparació amb la transcripció --> RNApol  reconeix per CSA i CSB i entra complex TFIIH.

. Tolerància al dany:  POLIMERASES TRANS-LESIÓ: la cel posposa la reparació, indueix mutació per evitar una lesió. Quan lesió i DNApol no pugui avançar, s'uneix RecA (enlloc de SSB)--> desenganxa DNApol3--> s'uneix DNApolV --> enganxa nucleòtids aleatoris -->provoca mutacions per aparellament erronis.  EUCARIOTES: DNApolmu DNApolk DNApoln...