Màquines de Corrent Altern: Funcionament i Tipus
Clasificado en Tecnología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,82 KB
1. Configuració d'inductor i induït en generadors CA i CC
És la mateixa la configuració del inductor i de l'induït d'un generador CA que la d'un CC? Per què?
RESPOSTA: La disposició dels dos debanats és diferent a la d'una màquina de corrent continu. En el generador d'alterna, l'inductor és la part mòbil i es troba en el rotor, i l'induït és la part fixa i es troba en l'estator. En aquest cas, la disposició es fa d'aquesta manera perquè en la part mòbil se situï el circuit pel qual menys corrent circula.
2. Debanat de l'estator en motors d'inducció i alternadors
El debanat de l'estator d'un motor d'inducció és diferent al del mateix debanat d'un alternador? Raona la resposta.
RESPOSTA: No, no són diferents. S'executen de la mateixa manera, de tal forma que si les dimensions de la màquina fossin les mateixes, l'estator podria intercanviar-se entre el motor i l'alternador sense problemes.
3. Tipus de debanats en màquines de corrent altern
Anomena els tipus de debanats de les màquines de corrent altern.
RESPOSTA:
- Concèntrics
- Excèntrics:
- Imbricats d'una capa
- Imbricats de doble capa
- Ondats d'una o doble capa
4. Velocitat d'un motor de corrent altern
De què depèn la velocitat d'un motor de corrent altern? Quin nom rep aquesta velocitat? Posa un exemple.
RESPOSTA: La velocitat d'un motor de corrent altern depèn de la freqüència de la xarxa d'alimentació i del nombre de parells de pols de la màquina. Així, si un motor de 2 pols és alimentat des d'una xarxa de corrent altern de 50 Hz, la seva velocitat serà de 3000 rpm. Aquesta velocitat es denomina velocitat de sincronisme.
5. Debanats concentrats i distribuïts
Quines diferències existeixen entre els debanats denominats concentrats i els distribuïts?
RESPOSTA: En els de tipus concentrat, el pol està format per una única bobina enrotllada sobre ell. No obstant això, en els de tipus distribuït, s'utilitzen diverses ranures per pol i fase, permetent així un millor aprofitament del nucli de la màquina i, per tant, una optimització de la seva grandària.
6. Problema principal del motor síncron
Quin és el principal problema de la màquina síncrona en funcionament com a motor?
RESPOSTA: Que no arrenca per si mateix. Per arrencar-lo és necessari "arrossegar-lo" amb una màquina motriu a valors propers a la velocitat de sincronisme.
7. Commutació en generadors de CC i CA
Quina diferència existeix entre l'element de commutació d'un generador elemental de corrent continu i un de corrent altern?
RESPOSTA: El de corrent continu disposa d'un col·lector de lamel·les i el de corrent altern, de dos anells lliscants independents. En ambdós casos, la connexió es realitza mitjançant escombretes que es recolzen sobre ells.
8. Arrencada de motors de rotor en curtcircuit
Enumera les diferents formes d'arrencar un motor de rotor en curtcircuit. Què es pretén aconseguir amb ells?
RESPOSTA: Els tipus d'arrencada són els denominats: estrella-triangle, Part-Winding o de debanats separats, per resistències estatòriques o per autotransformador. Amb qualsevol d'ells el que es pretén és disminuir el corrent en el moment de l'arrencada.
9. Associació de conceptes
Associa els conceptes de la columna de l'esquerra amb un o més dels quals li corresponguin de la columna de la dreta.
RESPOSTA:
- a- 2, 4, 6, 8
- b- 1, 3, 4, 5, 8
- c- 4, 7, 8, 9, 10
10. Tipus de rotors en màquines síncrones
Digues quins tipus de rotors poden tenir les màquines rotatives síncrones i per què s'utilitza cadascun d'ells.
RESPOSTA: Poden ser de dos tipus:
- De pols sortints: S'utilitzen per a màquines de més de dos pols, de gran potència i grandària, que giraran a baixa velocitat.
- Ranurats o de pols llisos: S'utilitzen en màquines de petita potència o baix nombre de pols, que giraran a gran velocitat.
11. Velocitat del rotor de gàbia d'esquirol
El rotor de gàbia d'esquirol d'un motor d'inducció gira a la velocitat de sincronisme? Per què?
RESPOSTA: No, la velocitat dels motors d'inducció sempre és inferior a la del sincronisme. El camp de l'estator indueix corrent en el rotor, que al seu torn produeix un camp magnètic que tendeix a alinear-se amb el de l'estator, que és de tipus giratori. D'aquesta forma es generen en ell un parell de forces que fa que el rotor giri buscant sempre el seu alineament sense arribar a produir-se. La diferència entre ambdues velocitats rep el nom de lliscament (S).