Maragall, Carner i Salvat-Papasseit: Tres Poemes Clau

Oda a Espanya - Joan Maragall

Tema: Sol·licitud o demanda de canvi a Espanya.

Estructura externa: Vuit estrofes, sis quintets i dos sextets. Versos majoritàriament octosíl·labs (la majoria cesurats) i tetrasíl·labs. Rima consonant.

• Quintets: 4+4-/8-/4+4a/4+4a/4
• Sextets: 4+4-/4+4a/4+4b/4a/4+4b/4a (maridats)

Bèlgica - Josep Carner

Tema: Ciutat ideal per als noucentistes.

Estructura externa: Quatre estrofes de 12, 13, 14 i 7 versos, majoritàriament alexandrins amb decasíl·labs. Rima consonant sense estructura (noucentisme quasi desaparegut), descriptiu.

Tot l'enyor de demà - Joan Salvat-Papasseit

Tema: L'enyorança d'un futur que no podrà viure.

Estructura externa: Es caracteritza per versos trencats sense puntuació (per remarcar conceptes). Predominen els versos de 10/12 síl·labes (art major) i alguns d'art menor, com els dos últims. No hi ha rima ni estrofes. Molt descriptiu.

El Modernisme (s. XIX-XX)

Pretenia modernitzar la literatura catalana, tot i que té algunes característiques romàntiques. Té dues tendències:

• Esteticisme: A través de l'art només es pot fer art.
• Regeneracionisme: A través de l'art també es podia influir a la societat i "regenerar-la".

Joan Maragall n'és l'ideòleg. "Oda a Espanya" es fa l'any de la pèrdua de les colònies.

El Noucentisme (1906-1923)

S'inicia amb la publicació d'"Els fruits saborosos" de Carner fins a la dictadura de Primo de Rivera. "Noucentisme" té el doble sentit de la paraula "nou", per distanciar-se del Modernisme. L'objectiu és portar la literatura catalana a nivell europeu. Gràcies al poder polític i la Mancomunitat de Catalunya, es pot crear l'IEC. Eugeni d'Ors va a Madrid, escriu en castellà i col·labora amb el franquisme. Descriu el Noucentisme amb quatre paraules:

• Imperialisme
• Arbitrarisme
• Classicisme
• Civilitat

(Burgesos que volen expansió econòmica i política).

L'Avantguardisme

Finals de la Primera Guerra Mundial. Corrents que volen destruir les velles formes d'art i crear-ne de noves.

• Surrealisme: Es basa en el món dels somnis; obres basades en l'absurd.
• Futurisme: S'interessava pel món de les màquines i la indústria. Literàriament, utilitza versos trencats, paraules en llibertat i trenca amb la sintaxi.
• Cubisme: Es representa amb cal·ligrames.

(Papasseit, tuberculosi...)