Marc legal de la llengua catalana: història i normativa

Clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,65 KB

El marc legal de la llengua catalana

El marc legal de la llengua forma part de la política lingüística que, alhora, és un dels aspectes fonamentals de la normalització lingüística, juntament amb la normativització i l'estandardització. La política lingüística es basa en la construcció d'un marc legal de l'idioma.

En el nostre cas, el català, després de dos segles de prohibició i persecució —cal destacar els decrets de Nova Planta i la dictadura—, existeixen tres legislacions creades amb l'arribada de la democràcia (1975):

La Constitució Espanyola (1978)

  • Article 3: Encara que el castellà és l'única llengua oficial de l'Estat, les altres seran oficials en les seves respectives comunitats autònomes.
  • A més, les modalitats lingüístiques representen una riquesa i un patrimoni cultural que cal respectar i protegir.

Estatuts d'Autonomia i normalització

El 1983 s'aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (IB) que, igual que l'Estatut de Catalunya, reconeix l'oficialitat del català juntament amb el castellà (cooficialitat). Se li atribueix al català la denominació de llengua pròpia amb més de 800 anys d'història.

Estatut d'Autonomia de les IB

Tothom té dret d'usar i conèixer la llengua oficial, el català, i ningú no podrà ser discriminat per l'idioma. Les institucions de les IB garanteixen l'ús normal i oficial de conèixer i usar els dos idiomes.

Estatut d'Autonomia de Catalunya

Els ciutadans tenen el deure de conèixer l'idioma. A més, procura que el català sigui d'ús preferent en les administracions i mitjans de comunicació públics, i llengua pròpia i vehicular a l'ensenyament.

Estatut d'Autonomia del País Valencià (1982)

Estableix com a idioma oficial el valencià.

Llei de Normalització Lingüística de les IB

Té per objectiu desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia en tots els àmbits i garantir l'ús del català i el castellà.

Article 1

Consolida l'ús normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu, i l'ús com a llengua vehicular a l'ensenyament, a més de fomentar l'ús del català als mitjans de comunicació i conscienciar la societat de la importància de conèixer i usar el català.

Article 2

Tothom té el dret de conèixer i usar el català, d'expressar-se en els diferents àmbits de la vida o adreçar-se als diferents organismes, a més de tenir educació en català. Les manifestacions en català han de ser efectives jurídicament i no es pot discriminar.

Entradas relacionadas: