La Mare de Déu de les Roques: Anàlisi i Significat

La Mare de Déu de les Roques

La Mare de Déu de les Roques és una pintura d’estil renaixentista creada per Leonardo da Vinci entre els anys 1483 i 1486. Mesura 1,99 m x 1,22 m. La tècnica utilitzada és l’oli sobre taula passada a tela. Pel que fa al tema, és religiós. Avui dia es localitza al Museu del Louvre a París.

Composició i Tècnica

Leonardo fa ús de la superposició de plans amb l’objectiu d’aconseguir una major profunditat en l’escena. Per això, situa en primer pla el grup de la Mare de Déu, el nen Jesús, sant Joan infant i l’arcàngel Uriel; darrere seu, pinta les roques que conformen la cova on es troben els personatges. I finalment, es representa un fons paisatgístic. El grup principal s’inscriu dins d’una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la mare de Déu i els cossos dels dos infants. Cal destacar el joc de relacions entre les mans i les mirades dels personatges, fet que permet parlar de representació unitària. Leonardo empra diferents tipus de perspectiva que ell mateix explica en el seu tractat de pintura. La perspectiva té 3 parts principals:

• La 1 tracta de la disminució de la grandària dels objectes a diverses distàncies.
• La 2 tracta de la degradació de colors.
• La 3 de la indefinició dels contorns que tenen els objectes.

Leonardo utilitza 2 tipus de llums: la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures. El paisatge de fons és un paisatge inventat de gran força expressiva.

Context i Significat

Aquest quadre havia de formar part d’un políptic encarregat conjuntament a Leonardo i als Germans Evangelista i Giovanni de Predis per la Confraria de la Concepció de l’església de San Francesc el gran de Milà, que no en va acceptar el resultat final. L’escena pren com a font iconogràfica els evangelis apòcrifs. La Mare de Déu descansà en una cova durant la seva fugida a Egipte, on es trobà amb Joan infant, cosí de Jesús, el qual havia estat acompanyat i protegit per l’arcàngel Uriel. El significat de l’obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i la Passió en el qual sant Joan té un paper important com a precursor i profeta que anuncia un baptisme i una conversió que prendran sentit amb l’arribada del Messies.

Influència i Llegat

El tema d’aquest quadre no és molt comú, raó per la qual va ser poc utilitzat pels pintors del Renaixement tardà, del Manierisme i del Barroc. L’obra segueix l’exemple de les Sagrades Converses, és a dir, les composicions iniciades al Quattrocento italià. Cal esmentar també l’ús de la perspectiva aèria, una aportació tècnica de Leonardo a la pintura moderna, que tingué una gran repercussió en l’art europeu posterior.