Marees i Aigües Continentals: Composició i Distribució

Marees

Les marees són deformacions del nivell del mar causades per l'atracció gravitatòria de la Lluna i, en menor mesura, del Sol. Són imperceptibles a alta mar, en no haver-hi referències, però a la costa es fan molt visibles, augmentant la seva alçada uns quants metres.

El sistema Terra-Lluna gira amb un centre de rotació situat a la Terra (però no al seu centre). Aquest moviment conjunt produeix una força centrífuga que queda compensada per l'atracció entre la Terra i la Lluna. Aquesta atracció és màxima en els punts més propers a la Lluna en cada moment i la força centrífuga, en els més allunyats. En aquests punts és on es produeix una elevació de l'aigua del mar.

A mesura que la Terra gira sobre si mateixa, l'elevació de l'aigua continua orientada sobre la Lluna, alternant-se sobre la costa els moments de marea alta (plenamar) i marea baixa (baixamar). Com que qualsevol punt de la Terra s'alinea amb la Lluna dos cops al dia, hi haurà dues plenamars i dues baixamars diàries. Entre una plenamar i una baixamar hi hauria 6 hores de diferència, però com que la Lluna també es desplaça, aquest període augmenta lleugerament fins a les 6 hores i 12 minuts.

Les marees són més evidents a les zones de latituds altes, perquè el nivell del mar és molt més alt a l'Equador degut a la força centrífuga i, per tant, és més difícil avaluar un augment suplementari de nivell degut a la força gravitatòria.

El Sol pot augmentar o disminuir l'efecte de la Lluna segons quina sigui la seva posició relativa. La seva influència és molt menor, doncs està molt més allunyat, però existeix. Si està alineat amb la Terra i la Lluna, formant 180º (Lluna plena o nova), el seu efecte se sumarà al de la Lluna i les marees seran més fortes. Parlem de marees vives. Si es troba formant un angle de 90º (quart creixent o minvant), el seu efecte restarà i es formaran les marees mortes. Una marea viva pot ser un 20% més pronunciada que una marea normal.

La forma de la costa i la fondària del mar també afecten l'amplitud de la marea, igual que l'època de l'any: als equinoccis són més pronunciades.

Aigües Continentals

Composició

Hi ha moltes substàncies dissoltes que provenen del contacte amb el terreny, l'atmosfera, el metabolisme dels éssers vius o la influència de l'home. L'aigua superficial tindrà diferent composició que la subterrània i la seva localització geogràfica o l'època de l'any, també la modificaran.

Les aigües superficials són un agent erosiu i dissolvent i s'enriqueixen amb substàncies en contacte amb les roques i el sòl. Més a prop del mar, estarà més mineralitzada i la concentració de compostos dissolts serà major durant l'estiu, degut al menor cabal d'aigua. A la tardor i hivern hi haurà més matèria orgànica.

A les aigües subterrànies, la composició varia molt segons el tipus de terreny i la seva profunditat: a més profunditat, més mineralització i menys matèria orgànica. És una aigua de gran qualitat per al consum. Si la concentració de minerals està per sobre d'1g/l, es parla d'aigua mineral natural.

Distribució

Suposen el 2,7% del total d'aigua del planeta. Podem dividir-les en aigües superficials i subterrànies.

Aigües Superficials

La confluència dels rierols origina torrents i, la d'aquests, rius. El traçat dels cursos d'aigua té una forma semblant a la de les branques d'un arbre, on el tronc seria el riu principal. Tot aquest conjunt s'anomena xarxa de drenatge: conjunt de cursos d'aigua que desguassen en un riu.

Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge, o sigui, aquella que recull totes les aigües que desemboquen en un mateix riu.

La densitat d'una xarxa de drenatge és el quocient entre la longitud de tots els seus cursos i la superfície de la conca hidrogràfica. Com més tou i erosionable sigui el terreny, major densitat.

El balanç hídric d'una conca descriu molt bé la hidrologia d'una zona determinada. Consisteix a avaluar les entrades, sortides i reserves d'aigua d'un lloc concret.