Martha Nussbaum: Filosofia, Ètica i Justícia Social

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,29 KB

Martha Nussbaum: Una Filòsofa Interdisciplinària

Martha Nussbaum és una filòsofa interdisciplinària que combina el liberalisme amb la justícia social, el feminisme humanista i l’ètica de les emocions.

Influències Filosòfiques Clau

Ha estat influïda per diversos pensadors fonamentals:

  • Bentham: El Bé moral en relació amb el plaer i la reducció del dolor.
  • Tocqueville: La noció de Tirania de la Majoria.
  • Taylor: Els drets de les dones.
  • Aristòtil: La idea de «vida bona».
  • Kant: El deontologisme ètic.
  • Rawls: La noció de justícia social.
  • Sen: El desenvolupament econòmic en sentit humà.

Visió Ètica i l'Enfocament de les Capacitats

Des del punt de vista ètic, Nussbaum defensa que les persones busquen la felicitat i que l’ètica ha de permetre que el màxim nombre de persones l’assoleixin. Tot i que l’enfocament de les capacitats no és una teoria ètica pròpiament dita, té una base ètica sòlida. Influïda per Kant, sosté que les persones són finalitats en si mateixes i que la satisfacció o la felicitat no poden ser l’objectiu final de l’ètica, ja que cap estat de satisfacció passiu pot ser adequat per als éssers humans.

El Paper de l'Estat i les Polítiques Públiques

Pel que fa al paper de l’Estat, Nussbaum defensa un Estat de mínims que reguli aspectes bàsics per a la convivència i protegeixi la llibertat individual. No obstant això, considera que les polítiques públiques han de garantir les condicions necessàries perquè les persones puguin assolir un nivell llindar de capacitats.

Justícia, Drets i Llibertat

En matèria de justícia i drets, sosté que el dret a l’educació i a la participació política són imprescindibles per a una societat justa. Des d’una perspectiva utilitarista, entén els drets com a mitjans per maximitzar el benestar, però també parteix del deontologisme ètic, considerant que hi ha drets fonamentals inalienables que són valuosos per si mateixos, independentment de les seves conseqüències.

Sobre la llibertat, distingeix entre llibertat negativa (l’espai on l’individu pot actuar sense intervenció externa) i llibertat positiva, vinculada a la noció de capacitats. Per Nussbaum, la llibertat ha de ser una finalitat en si mateixa i no un mitjà per aconseguir altres objectius.

Dignitat Humana i Drets de les Dones

La dignitat humana és un aspecte fonamental de la seva visió i està vinculada a l’autodesenvolupament i a la presa de decisions autònoma. Per això, defensa que s’han de garantir les condicions polítiques perquè tothom pugui portar una vida digna.

Pel que fa als drets de les dones, considera que han de gaudir de les mateixes oportunitats que els homes. Més enllà del reconeixement formal de la igualtat, calen mesures polítiques per garantir-ne l’efectivitat, especialment en societats on les dones han estat històricament discriminades, fins i tot en drets fonamentals.

Entradas relacionadas: