Marxisme, Anarquisme i AIT: Ideologies i Moviment Obrer

Marxisme

El marxisme pren el nom de Karl Marx, juntament amb Engels. A mitjans del segle XIX, van qualificar el primer pensament socialista d’utòpic i van elaborar una teoria que era un programa d’acció per canviar la societat: el socialisme científic. El seu corpus doctrinal va tenir un primer referent en el Manifest Comunista, publicat a Londres la vigília de la revolució del 1848. L’anàlisi de la realitat política i social, l’estudi del capitalisme i la pràctica política de Marx van fer possible l’elaboració de la teoria marxista.

El marxisme descansa sobre tres grans eixos:

1. L’anàlisi del passat a través de la lluita de classes.
2. La crítica del present. Marx va explicar a El Capital que l’explotació burgesa és condició inherent al capitalisme, és a dir, el treball de l’obrer genera un benefici superior al salari que percep (plusvàlua) que resta en mans del capitalista. La voluntat d’incrementar el benefici comporta una innovació tècnica constant a fi d’augmentar la producció.
3. La necessitat de superar el present s’associa a un projecte de futur, la societat comunista, a la qual s’arribaria amb la presa del poder polític dels treballadors. S’obtindria una situació transitòria de dictadura del proletariat i la desaparició de totes les classes, i es construiria una societat igualitària.

Anarquisme

L'anarquisme no té un cos doctrinari tan homogeni com el que van elaborar Marx i Engels. Darrere el terme anarquisme s’apleguen tot un seguit de propostes que responen al pensament individual dels seus ideòlegs. En general, totes critiquen la societat capitalista i proposen un model alternatiu basat en l’absència d’autoritat.

El primer referent de l’anarquisme va ser Pierre-Joseph Proudhon, que va defensar un sistema social basat en el treball autònom i en l’expansió del mutualisme i del cooperativisme. El rus Bakunin hi va tenir un paper decisiu. Va plantejar que la revolució seria protagonitzada per tots els sectors oprimits de la societat i seria el resultat de la lluita espontània de les masses contra l’explotació. El seu objectiu era la destrucció de l’Estat i la creació d’una societat igualitària a partir de la lliure associació de les comunes.

Amb els pensaments dels dirigents anarquistes es configurava un ideari llibertari que proposava l’anarquia com a model de societat assentada en la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l’oposició a tota mena d’organització jeràrquica.

Associació Internacional de Treballadors (AIT)

L’Associació Internacional de Treballadors es va crear a Londres l’any 1864 per part de delegats d’associacions obreres angleses i franceses. Va incorporar societats obreres de diversos països i personalitats involucrades en la lluita social. Es va organitzar en seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit per Marx, que redactà els estatuts i el manifest inaugural on s’establien els seus principis bàsics: l’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels treballadors mateixos, que havien de conquerir el poder polític per tal d’eliminar la societat burgesa i d’implantar el socialisme.

Els primers congressos de l’AIT es van celebrar a Ginebra (1866), Lausana (1867) i Brussel·les (1868) i van definir unes mesures que van influir en les reivindicacions obreres: reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil, millora de les condicions laborals de la dona, desaparició de l’exèrcit permanent, socialització dels mitjans de producció i la vaga. Aquests acords no van impedir que les discrepàncies internes portessin a un enfrontament obert, des del 1869, entre Marx i Bakunin. Marx controlava l’AIT i Bakunin defensava l’abolició de l’Estat i no la seva conquesta. Acusava Marx de dictatorial i propugnava l’autonomia de les seccions i la pèrdua del poder del Consell General.