Marxisme: Origen, Teoria i Eixos del Socialisme Científic
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,3 KB
Introducció al Marxisme i el Socialisme Científic
El marxisme, creat per Karl Marx i Friedrich Engels al segle XIX, va sorgir com una evolució del socialisme utòpic. Marx i Engels van elaborar una teoria destinada a transformar la societat cap a un socialisme científic.
El corpus doctrinal inicial es va plasmar en el Manifest Comunista, publicat a Londres abans de la Revolució de 1848.
Bases Teòriques: Materialisme Dialèctic i Històric
L’elaboració de la teoria marxista va ser fruit de l’anàlisi de la realitat política i social, l’estudi profund del capitalisme i la pràctica política de Marx en l’organització de societats obreres.
Aquesta teoria es fonamenta en dos conceptes clau:
- El Materialisme Dialèctic (basat en tesi, antítesi i síntesi).
- El Materialisme Històric, entès com la ciència de l’anàlisi de la història, que interpreta la història com un procés de canvis i transformacions econòmiques.
L'Estructura de la Societat: Infraestructura i Superestructura
L'economia és la base de la societat, anomenada infraestructura. Aquesta es fonamenta en tres pilars essencials:
- Modes de producció.
- Forces de producció.
- Relacions de producció.
De la infraestructura sorgeix la superestructura, que condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època.
Els Tres Eixos Fonamentals del Marxisme
El marxisme s'articula al voltant de tres eixos principals:
1. Anàlisi del Passat: La Lluita de Classes
L'anàlisi històrica es realitza mitjançant la lluita de classes, la rivalitat constant entre opressors (dominants) i oprimits (dominats). Aquesta oposició s’origina en les relacions socials de cada etapa històrica:
- L’Esclavisme: Homes lliures (dominants) i esclaus (dominats).
- El Feudalisme: Senyor feudal (dominant) i serf (dominat).
- El Capitalisme: Burgesos (dominants) i proletaris (dominats).
En el capitalisme, l’oposició central és entre la burgesia i els obrers industrials.
2. Crítica del Present: La Plusvàlua i les Crisis
Marx va exposar al seu llibre fonamental, El Capital, que el treball de l’obrer genera un benefici superior al salari que percep. Aquest excedent és la plusvàlua, que resta en mans del capitalista.
El capitalista reinverteix una part de la plusvàlua per millorar els mitjans de producció i s’apropia de la resta. La voluntat d’incrementar el benefici comporta una innovació tècnica constant i un augment de la producció, fet que, paradoxalment, acaba provocant crisis de sobreproducció.
3. Projecte de Futur: La Societat Comunista
L’objectiu final del marxisme és la societat comunista, a la qual s’arribaria mitjançant la presa del poder polític per part dels treballadors.
Això obriria una situació transitòria de dictadura del proletariat. Posteriorment, s’aconseguiria la desaparició de totes les classes socials i es construiria una societat plenament igualitària.