Masses d'Aire: Anticiclons, Depressions i Més
Clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,96 KB
Masses d'Aire: Anticiclons i Depressions
Les masses d'aire fred baixen, mentre que les masses d'aire calent pugen. Les masses d'aire calent creen baixes pressions, formant depressions. Les masses d'aire fred generen altes pressions, creant anticiclons. El vent circula sempre de les zones d'altes pressions a les de baixes pressions.
Efecte Coriolis i Isòbares
L'efecte Coriolis provoca que els vents girin a les zones d'altes i baixes pressions. Als mapes, es representa amb fletxes anomenades isòbares. A l'hemisferi nord, el vent gira en sentit horari als anticiclons i antihorari a les depressions; a l'hemisferi sud, és a l'inrevés. La intensitat dels vents depèn de la distància entre les isòbares.
Humitat i Condensació
La humitat de l'aire és el conjunt de molècules d'aigua que conté una massa d'aire determinada. El pas d'aigua en estat gasós a líquid és la condensació. Aquesta es produeix quan l'aire arriba a una temperatura determinada, anomenada punt de condensació o de rosada. Les masses d'aire calent poden contenir més vapor d'aigua que les fredes.
Moviments Atmosfèrics a Petita Escala
Brises Marines
Les brises són vents locals de les zones costaneres. Quan surt el sol, la terra s'escalfa més ràpidament que el mar. L'aire calent sobre la terra ascendeix, creant una zona de baixa pressió. L'espai que deixa és ocupat per l'aire més fred provinent del mar, generant la brisa marina. El cicle es tanca quan l'aire es torna a escalfar. A la nit, el procés s'inverteix, i es produeix la brisa de terra.
Efecte Föhn a les Muntanyes
L'efecte Föhn es produeix quan una massa d'aire càlida i humida es troba amb una serralada elevada. L'aire ascendeix, disminuint la seva temperatura. A mesura que la temperatura baixa, la capacitat de retenir vapor d'aigua disminueix, augmentant la humitat relativa. Finalment, l'aire ja no pot contenir més vapor i es condensa, perdent aigua en forma de precipitació. Quan arriba al cim, l'aire s'ha transformat en aire fred i sec. Aquest aire descendeix per l'altra banda de la muntanya, augmentant la seva temperatura, però no la seva humitat.
Circulació Atmosfèrica Global
Vents Alisis, de l'Oest i Cèl·lules de Circulació
- Vents alisis: Situats entre els 0° i 30° de latitud, i els vents polars entre 60° i 90°, bufen des de l'est.
- Vents de l'oest: Entre els 30° i 60° de latitud, bufen des de l'oest.
Aquests vents es produeixen a causa del moviment de rotació de la Terra.
- Cèl·lules de Hadley: Es formen a la zona equatorial a causa de l'escalfament de l'equador. L'aire calent s'eleva, generant baixes pressions equatorials. Aquestes s'omplen amb aire fred. L'aire elevat es dirigeix a la zona superior de la troposfera, descendeix i provoca altes pressions subtropicals.
- Cèl·lules polars: Són menys intenses que les de Hadley. Prop dels 90° de latitud, l'aire és molt fred. L'aire fred, més pesat, descendeix i genera pressions polars. El descens deixa un espai lliure que s'omple amb aire de latituds menys polars. Aquest aire ascendeix, creant baixes pressions subpolars, i es dirigeix cap al pol.
- Cèl·lules de Ferrel: Es troben entre els 30° i 60° de latitud, entre les zones subtropicals i subpolars. Als 60° de latitud, hi ha una zona de baixes pressions on l'aire ascendeix cap al pol. D'altra banda, als 30° hi ha una zona d'alta pressió produïda pel descens de l'aire que es dirigeix a l'equador. L'aire situat entremig ascendeix als 60° i es dirigeix per la zona superior de la troposfera cap als 30°. Allà, inicia el seu descens i, en arribar a la terra, es desplaça cap als 60°, però desviant-se cap a l'oest.