Massis Catalano-Balear

El relleu actual de la Península Ibèrica és el resultat duna història geològica de milions danys en la que han alternat fases orogèniques (períodes de formació de muntanyes) amb fases de calma (períodes derosió i sedimentació). Al principi de la formació de la Terra, las Península Ibérica no existia. La primera terra que va emergir del mar va situar-se al noroest i va formar el Massís Galaic. Aquest massís va ser arrasat posteriorment per lerosió i cobert quasi totalment per aigua.
A lera Primària tingué lloc lOROGÈNIA HERCINIANA. Als mars que cobrien gran part de la Península, shavien acumulat molts sediments que van rebre unes pressions molt grans. Aquestos sediments es van plegar, van emergir i van donar lloc als següents terrenys primaris o relleus hercinians: - A loest, el Massís Hespèric: lactual Meseta. - Al norest, el Massís dAquitània, el Catalano-Balear i el de lEbre.
- Al sudest, el Massís BéTicó-Rifeño. Aquestos massisos estaven separats entre ells per fosses marines (fossa bètica i pirenàica). A) ERA ARCAICA O PRECÀMBRICA (4.600-570 milions danys). b) ERA PRIMÀRIA O PALEOZOICA (570-230 milions danys) Període de calma durant el qual lerosió va anar desgastant els relleus que havien sorgit amb lorogènia herciniana, els va arrasar i els va convertir en massisos rígids i durs.
Els materials primaris erosionats, juntament amb uns altres dorigen marí, es van anar sedimentant en els fons dels mars, tant als límits de la Meseta com a les fosses bètica i pirenaica.
?? Durant el Període TERCIARI (65-1,8 milions danys), va tindre lloc lOROGÉNIA ALPINA, que va tindre els següents efectes:  Els sediments depositats a la fossa bètica i pirenaica es van plegar formant-se:
- els Pirineus, que van sorgir entre els massisos dAquitània, lHespèric i el de lEbre. També es formaren les Muntanyes Basques, que són una continuació dels Pirineus occidentals i les Serralades Catalanes que són una transformació de la zona oriental dels Pirineus. Les Serralades Bètiques, que van sorgir entre el massís BéTicó-Rifeño i lHespèric. Entre les noves serralades i els massisos antics van formar-se depressions: Depressió de lEbre i Depressió del Guadalquivir. c) ERA SECUNDÀRIA O MESOZOICA (230-65 milions danys). d) ERA CENOZOICA (65 milions danys fins lactualitat). Durant el Període TERCIARI (65-1,8 milions danys), va tindre lloc lOROGÉNIA ALPINA, que va tindre els següents efectes:  Els sediments depositats a la fossa bètica i pirenaica es van plegar formant-se:  els Pirineus, que van sorgir entre els massisos dAquitània, lHespèric i el de lEbre. També es formaren les Muntanyes Basques, que són una continuació dels Pirineus occidentals i les Serralades Catalanes que són una transformació de la zona oriental dels Pirineus. Les Serralades Bètiques, que van sorgir entre el massís BéTicó-Rifeño i lHespèric. Entre les noves serralades i els massisos antics van formar-se depressions: Depressió de lEbre i Depressió del Guadalquivir.

Els sediments depositats als límits de la Meseta també es van plegar, formant la Serralada Cantábrica i el Sistema Ibèric. Per altra part, als límits de la Meseta es va formar Serra Morena com a resultat de les pressions originades per la formació de les Bètiques.
?? La Meseta, formada per materials rígids, no es va plegar, sinò que es va fracturar. Les falles van donar lloc a una estructura de blocs alçats i enfonsats. Els blocs alçats van formar serralades com el Massís Galaic, el Sistema Central i els Monts de Toledo. Els blocs que es van enfonsar van formar depressions (Submeseta Nord i Sud).  Durant el Període Quaternari (1,8 milions danys fins lactualitat), lerosió dels rius i de les glaceres ha anat desgastant les muntanyes i emplenant alguns llacs interiors i depressions, com la de lEbre i la del Guadalquivir