Material de Laboratori i Equips de Processament de Mostres

Material Volumètric

S'utilitza per: mesurar volums, contenir líquids i abocar. Poden ser de vidre o plàstic.

El material de vidre s'anomena pyrex, pot resistir temperatures altes. Per identificar si és pyrex s'utilitza una marca blanca.

El material de plàstic no es pot escalfar amb temperatures altes.

Si es treballa amb mostra possiblement infecciosa s'ha d'utilitzar material de vidre per esterilitzar.

Franja de Shellback—línia vermella o blava (normalment en material estrets).

• Matràs aforat: 1 sol volum per enrasar o de doble enràs (s'omple tot i només s'utilitza fins a l'altre línia).
• Pipetes: Manuals, graduades i aforades. (sempre amb xucladors, pera de goma).
• Buretes: necessita suport i pinces.
• Provetes graduades: Mesurar volum i per transvasar.
• Dispensadors automàtics: dispositiu que s'ha d'acoblar en el coll mare de les ampolles dels reactius. Funciona per xuclar líquids i deixar anar (amb botó). Per agafar molts ml. Per manipular reactius perillosos.
• Altres estris: (per obtenir volums molt petits el millor són les pipetes automàtiques).
• Vasos de precipitats: Per contenir líquids o fer una dissolució. No serveix per calcular volum precís.
• Erlenmeyer: s'utilitza per fer barreges perilloses ja que no esquitxa i per escalfar. El coll fa de condensador i torna al vas per no perdre tant volum.
• Tubs d'assaig i centrífuga: Funció: per contenir petita quantitat de líquid. Els tubs de centrífuga són més resistents.
• Tubs capil·lars: Mida i gruix d'un escuradents. Funció: recollir una mostra de sang capil·lar. En el cas que porti anticoagulant el porten a 1 costat (vermell).
• Gradetes: serveixen per poder mantenir els tubs en posició vertical, són de diferent gruix, color, material. Acostumen a ser de plàstic.
• Porta/cubreobjectes: Posar una mostra i observar al microscopi. És una làmina llarga de vidre (llisos o escarbats). Hi ha portaobjectes que tenen un costat mat (per escriure).
• Cubreobjectes: làmines fines per poder protegir.
• Càpsula de Petri:per cultivar cèl·lules. Hi ha diferents tamanys. Poden ser de plàstic (1 ús) o de vidre (es poden esterilitzar).
• Cubetes: per fer tincions. Recipients amb forma rectangular amb ratlles per colorar el portaobjectes.
• Nances de sembra:per sembrar el microorganisme.
• Cambres de recompte: Funció: comptar cèl·lules, són com uns portaobjectes una mica més gruixuts. Tenen una mena de reixes que és on s'han de comptar les cèl·lules.

Altres materials

• Kitasato: erlenmeyer però en el coll té una altra sortida.
• Vidre de rellotge:serveix per poder pesar. És com una lent però en gran.
• Vòrtex: un sistema automàtic que serveix per fer barreges.

Equips de Processament de Mostres

Centrifugadora

Separa el resultat d'una mostra segons la seva densitat. Força centrípeta, força que l'allunya de l'eix de rotació. La part més densa queda sempre a baix.

La zona menys densa (sobrenedant) i la més densa (a baix) precipitat pellet.

Una part important de la centrífuga és l'eix de rotació i trobem 2 tipus:

• Capçal horitzontal: en el moment quan comença a girar agafa un angle des de 0-90º.
• Capçal fix: només està en 1 sol angle. Sempre estarà amb el mateix angle, que pot ser 45º o 60º.

La diferència és l'eficàcia. Si mantenim la velocitat hi ha més eficàcia amb la càpsula horitzontal.

FCR= 1,118·10⁵ x r x π². La FCR depèn del temps. Podem parlar de 3 tipus:

• El de baixa velocitat inferior a 5000g.
• El mitjà més o menys 20.000g (separar DNA).
• Ultracentrífugues més o menys 100.000g (separar diferents lípids, partícules molt petites amb densitat molt petites).

Utilitats: separar sèrum/plasma - cèl·lules, sediments d'orina.

Recomanacions: càrrega equilibrada entre els tubs del front. Si no es poden trencar i fer soroll. No obrir la centrífuga mentre sigui en marxa. Mans mullades NO, passa la corrent.

Autoclau

Serveix per esterilitzar, amb sistema de calor humida, temperatures altes. Zones humides són millor conductor que no pas una zona en sec.

Temperatura: 121º - 1atm - 20 min: mesura estàndard. Fa que la pressió augmenti i per tant la temperatura.

Parts de l'autoclau:

• Cambra estèril—és el compartiment on volem esterilitzar.
• Vàlvula de seguretat—com la pressió augmenta la vàlvula de seguretat salta i fa que no exploti.

Inundar: quan l'autoclau no es pot obrir (fa un buit), fiquem aigua amb "fill water".

Recomanacions: Quan acaba sona una campana però abans d'obrir hem de fixar-nos en el manòmetre que posi una pressió 0. Agafar el material amb guants. El material que posem a esterilitzar ha de ser homogeni, tant de tamany com el material.

Estufes

Per cultivar, esterilitzar, assecar el material. Funció: aconseguir una temperatura més alta del medi ambient entre 30-1000º.

3 tipus d'estufes:

• Bacteriològiques:arriben a uns 60º.
• Esterilitzadores=Pasteur, arriben a 300º.
• Mufla:arriben a 1000º. També poden incinerar/desintegrar material.

Dessecadors

Mantenir i que el material no es faci malbé.

Neveres/congeladors

Serveixen per mantenir cèl·lules, reactius.

Neveres: conservar, ja siguin reactius com per mantenir les cèl·lules de pacients en condicions favorables. Nevera= 4-5º (et pot durar una mostra 1 setmana) pot inhibir o alentir el creixement de cèl·lules.

Congelador: -20/-21º (si no hi ha metabolisme dura més temps).

Congeladors N₂ líquid: -100º temperatura de congelador extrem. Pot arribar a matar les cèl·lules. Per recollir les mostres sempre amb guants especialitzats.

Balances

Serveixen per pesar.

Complir 2 factors:

• Precisió: el grau de concordança entre les diferents pesades d'un mateix objecte. (sóc precís però no exacte, exacte per tant precís).
• Sensibilitat: la capacitat de detectar petits canvis de pes.

Microscopi

Serveix per veure coses molt petites que no es poden veure a ull nu. Tipus: òptics i electrònics.

Òptics: Són capaços de donar un augment de la imatge. (el nombre de vegades que veus la imatge augmentada de la real). Augment resolució (nitidesa de la imatge, capacitat de veure la separació de 2 punts molt junts.).

Parts òptiques: un conjunt de lents, cada lent format per diferents augments. El de 100x (d'immersió) quan s'utilitza s'ha de posar oli. Per els altres no es posa.

• Oculars: per on nosaltres mirem. Normalment els oculars et donen augments. (per saber els augments calcular els augments dels objectius x els oculars).
• Condensador: intenta agafar els rajos de llum. Com més baixa el condensador més rajos agafa.
• Diafragma: és una petita lent que està dins del condensador i és el que ens permet que deixi passar més o menys llum.

Part mecànica: peu/columna, revòlver/tambor, platina, macro/micròmetre.

Utilització: posem llum i mirem pels oculars fins veure una rodona. Posem la mostra a la platina i mirem de petit a gran.

• Camp clar: Serveix per observar mostres de tinció, imatge en color amb un camp clar podem veure imatges sense tenyir.
• Contrast de fase: sense tenyir, imatge en escala de grisos, imatge incolora, veure tonalitats més clares o més fosques. Es fa utilitzar per a mostres de sediments d'orina. Utilització d'un microscopi auxiliar.
• Polarització: Obj: Estudi anisòtrop.llum que només vibra en 1 sol sentit. Serveix per observar objectes que desvien el pla de polarització (si no estigués la mostra no veuríem res, perquè la mostra no desviaria la llum i no deixaria passar la llum). Brillant sobre fons fosc. Observació de càpsules.
• Fluorescència:variació de la llum ultraviolada en la qual els objectes són il·luminats per rajos d'una determinada longitud. La imatge observada és el resultat de la radiació electromagnètica emesa per la molècula. Permet veure elements que permeten emetre fluorescència (pot ser de diferent color). Per fer-ho posem en contacte la mostra amb un anticòs (que s'enganxarà si troba alguna cosa). S'ha de treballar a les fosques, i s'ha de fer ràpidament ja que dura molt poc la fluorescència, quan s'apaga el microscopi s'ha d'esperar a que es refredi. EX: Observació de la vitamina A, riboflavina, proves on usem anticossos marcats amb (IFI).
• Camp fosc:Per veure objectes que no tenyirem. Similar a contrast de fase, s'observen en contrast de blanc o negre. Només ens deixa veure la forma. Poca resolució. EX: Observar els moviments brownians, mostres fluïdes... Objectes grans.
• Estereomicroscopi: Per estructures que tenen gran profunditat de camp. Barreja entre microscopi òptic i lupa. Podem veure una imatge amb sensació de tridimensionalitat, per poder veure les superfícies de cèl·lules. Té 1 sol objectiu i consta d'un zoom. EX: fulles de vegetals.
• Microscopi electrònic: el electrons retrodispersatssón la base per la microscòpia de rastreig. Els electrons dispersatssón la microscòpia de transmissió. Quan menys electrons més fosc. Els electrons dispersats es divideixen en: electrons transmesos inelàsticament(perden molta energia), electrons transmesos elàsticament(poca dispersió de l'angle) i els electrons no dispersats.
• Microscopi de rastreig:Amb electrons que dispersen sense travessar, observem la superfície mai l'interior, ja que no traspassen electrons. Imatge en blanc i negre. Resolució més petita que l'electrònic. Rastreig ho veiem per TV, 3D. En transmissió—una foto, 2D.

Comparació entre microscopi òptic i electrònic