Materialisme Històric: Lluita de Classes i Societat Comunista

Materialisme Històric

El materialisme històric és una part del materialisme dialèctic. El materialisme dialèctic és la teoria de la realitat que defensa que la realitat és matèria. És una teoria per interpretar la història i l’evolució de la societat. Característiques:

1. Els canvis socials no són el resultat de canvis en les idees, sinó el canvi en les situacions econòmiques de la vida.
2. La història és el resultat de la lluita de classes. Diu que el pas d’una estructura econòmica a una altra es produeix per les lluites socials antagòniques. Aquest pas no és mecànic; en aquest cas, s'ha de manifestar una revolució social, això és fonamental.

Mode de Producció, Forces Productives i Relacions de Producció

Marx diferencia diversos tipus d’elements en el mode de producció. En el conjunt de relacions de producció i forces productives se li diu infraestructura (organització econòmica de la societat).

Relacions de Producció

Són les relacions que estableixen els individus entre ells. La fonamental és la que estableixen al treball. Aquestes relacions estan determinades per la propietat dels mitjans de producció. Divideixen la societat en capital i proletariat: els primers són els propietaris dels mitjans de producció i els segons només posseeixen la seva força de treball que estan obligats a vendre per poder subsistir.

Forces Productives

Són tots els elements necessaris dins el procés de producció: la força de treball, màquines, terres...

Infraestructura i Superestructura. La Ideologia

El conjunt de les relacions de producció i de les forces productives constitueix el mode de producció d’una època determinada. El mode de producció representa l’estructura econòmica de la societat o infraestructura, la base sobre la qual s’erigeix la superestructura ideològica.

La infraestructura condiciona les formes de pensar, la manera d’entendre la història, de fer filosofia, determina la religió, el dret... Les autèntiques forces motores de la història són de naturalesa econòmica.

Un altre element que és molt necessari en la societat és la superestructura, que es pot definir com el conjunt d’idees que donen una imatge o representació falsejada i falsificadora de la realitat i de les condicions en les quals es desenvolupa la vida dels éssers humans, amb l’objectiu de justificar una determinada situació de domini o poder. Les formes ideològiques de la consciència tenen com a objecte amagar, desfigurar i sublimar l’existència real dels éssers humans. Marx ho qualifica com a alienació. L’objectiu de Marx és denunciar la situació d’alienació i canviar la situació.

Lluita de Classes

Marx diu que en el moviment de la història els modes de producció es van substituint. El canvi d’un mode a un altre es produeix quan les forces productives entren en contradicció amb les relacions de producció, perquè les relacions de producció es converteixen en un obstacle per al desenvolupament de les forces productives. En aquest punt s’arriba al moment de lluita social. Marx aplica el model capital i obté el següent: en aquest mode de producció, sempre hi ha enfrontaments i lluites socials. En el cas dels capitalistes, són competidors entre si. Els pobres cada vegada seran més pobres i els rics menys i més rics. Marx explica que aquesta concentració de la propietat explica que en alguns moments els salaris puguin baixar tant que no puguin cobrir les necessitats alimentàries dels obrers. Aquesta situació canviarà si els treballadors prenen consciència de la seva situació. Es podran unir a través de les internacionals. Marx diu que aquesta situació és d’injustícia i d’absoluta alienació. Quan hi hagi una revolució es passarà a:

La Societat Comunista

Per a Marx, la característica més important serà que no hi haurà propietat privada. Per eliminar la propietat privada és necessària la dictadura del proletariat, que consisteix en que els treballadors assumeixin els poders. Marx pensava que la dictadura del proletariat s’extendria internacionalment, desfent les fronteres, nacions i unint als obrers entre si. S’arribarà a la societat comunista on els treballadors faran feina lliurement i desapareixerà l’estat amb tot valor; a canvi, els objectes i les persones ja no seran tractats segons el seu treball, sinó que tots rebran les seves necessitats.