Materialisme Històric: Teoria de Marx i Gordon Childe

Materialisme Històric

És una teoria establerta per Marx com a crítica de la filosofia de Hegel.

Aquesta teoria diu que la societat està composta per:

• Superestructura formada per la cultura, les institucions i la economia sorgides de les relacions jurídiques. El conjunt d’aquestes donen la forma d’Estat i no es poden entendre com a resultat de la aleatorietat sinó que són fruit del desenvolupament històric.

·Infraestructura que és el mode de producció (forces i relacions de producció).

És a dir que són les relacions socials de producció (infraestructura) les que determinen com pensen les persones (superestructura: cultura, religió, política...)

Tenint en compte això, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat -excepte els estadis més primitius- és la història dels canvis en la infraestructura, és a dir la lluita entre classes socials que són producte de la situació econòmica. Tota societat estratificada és conflictiva ja que cada classe lluita per els seus propis beneficis i com a resultat obtenim els canvis en la superestructura, originats a la infraestructura.

La història de la humanitat segons Marx es planteja dins de l'evolucionisme clàssic ja que està formada per estadis evolutius determinats pel mode de producció (infraestructura). Actualment podem dividir els estadis en:

• Comunisme primitiu: el qual els mitjans de producció són propietat social i no hi ha classes.
• Mode de producció esclavista: mitjans de producció privats on la societat s’organitza entre esclavistes i esclaus.
• MP feudal: mitjans de producció privats, la societat està dividida entre senyors feudals i servos.
• MP capitalista: mitjans de producció privats on trobem la burgesia i el proletariat.
• MP socialista: mitjans de producció estatals, la societat es divideix entre governants i governats.

El materialisme històric va ser introduït per Gordon Childe, el qual s’adona que a partir de l’anàlisi d’artefactes d’un poblat o de les tombes era possible fer un anàlisi de les desigualtats entre classes socials i veure com aquestes evolucionen al llarg del temps. És el primer que planteja la arqueologia com a ciència social ja que fins a les hores només servia per col·leccionar antiguitats.

Gordon Childe introdueix el paradigma històrico-cultural tot criticant i canviant l’anterior paradigma. Defensa que el centre de la recerca ha de ser cadascuna de les societats, de les civilitzacions i creu que l’arqueologia s’ha de fer a través de la orientació d’un historiador. L’arqueologia es dedica a identificar les diferents identitats, així que Childe diu que les cultures són materialment identificables. Segons Childe, el material és l’expressió de les cultures ja que aquest material pertany a una comunitat que comparteix tradicions, institucions... és per aquest motiu que diu que les cultures són materialment identificables. Ho defineix com a cultura arqueològica ja que el material és l’expressió d’aquestes cultures i poblacions