Max Weber i les Divisions de la Societat: Anàlisi i Classes Socials

L'aportació de Max Weber (1864-1920) sobre les divisions de la societat

Max Weber rebutja la teoria segons la qual la posició dels individus en relació als mitjans de producció és l'únic determinant de la seva condició social. Rebutja la noció de classe com a realitat que engloba tots els aspectes de la vida social dels individus: econòmics, culturals, polítics i socials.

Per Weber, la societat no s'estructura només pel sistema de mercat. Això vol dir que la posició dels individus en l'àmbit econòmic no és necessàriament el determinant fonamental de la seva posició en tots els altres ordres de la vida. Weber planteja la possibilitat de contemplar per separat els elements de riquesa, status i poder, perquè els considera relativament autònoms entre si. Per això introdueix una aproximació pluridimensional segons la qual les classes, els grups de status i els partits, corresponen respectivament a tres ordres:

L'ordre econòmic: està a l'origen de la formació de classes, que Weber defineix com la probabilitat que tenen els individus d'accedir a béns (o situació de mercat). Aquesta probabilitat procedeix de la possessió o no dels mitjans de producció, però també del tipus d'ocupació que, per la seva qualificació o coneixements tècnics, tenen les persones.

L'ordre social: és l'esfera de la distribució del prestigi. Els individus també es diferencien pel grau de prestigi que posseeixen, en funció del mode de vida que tenen, en grups de status. Weber és conscient que en gran mesura el fet que un individu pertanyi a un grup de status o a un altre està determinat per la classe social. Però hi ha nombroses excepcions (intel·lectuals, polítics, religiosos, etc.). A les societats modernes, la separació entre grups de status s'expressa, quasi totalment, en estils de vida particulars: tipus d'hàbitat, formes de vestir, pràctiques d'oci, actituds davant el treball, etc.

L'ordre polític: defineix les diferències entre els individus pel que fa a l'accés al poder. En aquest cas, tampoc no hi ha una separació nítida amb els altres dos ordres, però el poder també pot funcionar autònomament. En aquesta esfera, els individus poden organitzar-se en partits polítics, que són els principals instruments de la lluita política pel poder.

Com expliquen Davis i Moore la desigualtat de classes?

L'explicació funcionalista (K. Davis i W. Moore)

• Les desigualtats socials són una institució funcional o necessària per al funcionament correcte de la societat.
• Cal que totes les posicions i tasques socials siguin efectivament exercides al màxim nivell de competència.
• Cal un sistema de recompenses perquè els individus competeixin per ocupar les posicions que exigeixen més esforç, responsabilitat, etc., sinó ningú no voldria exercir-les.
• La desigualtat social garanteix que les ocupacions més importants per a un funcionament més eficient de la societat siguin exercides pels individus més capaços i qualificats.
• Parteix del principi de la igualtat d'oportunitats i que la desigualtat social depèn de la capacitat i de l'esforç de cada individu.
• L’ocupació i no la propietat dels mitjans de producció és la causa de la desigualtat.