Max Weber: Treball, Taylorisme, Fordisme i Identitat
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,59 KB
Max Weber: Subordinació i Racionalitat
La Perspectiva de Weber
Max Weber fa referència a la subordinació de l'individu a un procés social, pseudoobjectiu. Per a Weber, l'empresa és la que institucionalitza la racionalitat per arribar a uns objectius determinats.
Taylorisme i Fordisme: Degradació del Treball?
Aquí es parla de dos models, el taylorisme i el fordisme:
- Taylorisme: Intenta eliminar els moviments inútils dels obrers i cronometra el temps que triguen els treballadors a realitzar cada tasca.
- Fordisme: És una manera de producció en cadena de muntatge, amb maquinària especialitzada.
Aquests models generen una degradació del treball, fent que els individus estiguin alienats dins les fàbriques, realitzant constantment el mateix moviment. Michel Foucault analitza el poder disciplinari en la fàbrica industrial perquè constitueix el focus de les societats. Aquest anàlisi es veu clarament reflectit en les seves lectures.
Treball: Reconeixement Social i Identitat
Aquí s'entén el treball com una relació social bàsica de la societat que contribueix a la formació de la subjectivitat i les identitats de les persones. Parlar de subjectivitat és complicat perquè hi ha moltes teories sobre la mort del subjecte.
La subjectivitat, la relació entre els individus i els processos col·lectius de la feina, determinen fins a quin punt parlem de subjectes autònoms o d'alienació/subordinació. Luis Enrique Alonso, en "El Treball en la Postmodernitat", afirma que el treball és una mercaderia, ja que s'està veient reduït a qualsevol altre factor de producció. L'individu està sotmès a les operacions i degradacions del mercat de treball.
El Treball No És una Mercaderia: La Perspectiva de Polanyi
En contraposició, trobem altres autors que estan en desacord amb l'afirmació que el treball és una mercaderia. Karl Polanyi ens diu que les societats estan basades en un mercat autoregulat, ja que existeix la divisió institucional de la societat en una esfera política i una altra d'econòmica. Aquest model només ens pot funcionar sotmetent la societat a les exigències de les lleis del mercat.
Polanyi també afirma que el treball, la terra i el capital no són mercaderies. La ficció d'aquestes mercaderies proporciona un principi d'organització d'importància vital, i d'aquí es deriven un conjunt de normes legals per blindar aquest equilibri fictici.