Mecanismes de Capa 2 i 3: VRRP, TRILL, SPB, STP, RSTP, MSTP i Agregació d'Enllaços

Mecanismes de Capa 3 (Xarxa)

VRRP (Virtual Router Redundancy Protocol)

Hi ha un router virtual format per 2 o més routers o SW L3. Un router és el mestre i els altres de backup. El router mestre s'encarrega de reenviar tot el tràfic vocal que surt a la xarxa externa sota l'@IP del router virtual. En cas que el router mestre deixi de funcionar, el router backup amb major prioritat passa a ser el nou.

Autenticació:

• No autenticació.
• Plain Text Authentication: Usuari/Contrasenya s'enviaran al servidor sense xifrar i ell els verifica en BBDD.
• MDS authentication: mitjançant algoritme MDS, major seguretat.

TRILL

Mecanisme que pot encapsular frames nadius en un transport de capçaleres, encaminar les trames encapsulades utilitzant IS-IS i desencapsular abans de l'entrega. Fa funcions de capa 2 i 3 del model OSI. Utilitza Rbridges. La implementació tindria un gran cost perquè no és compatible amb OA&M actual.

SPB

Protocol per evitar bucles i augmentar la fiabilitat (per reemplaçar STP). 2 tipus:

• SPBV: Utilitza aprenentatge VLAN compartida en les @MAC de cada ruta més curta que són apreses per tots els bridges.
• SPBM: Utilitza bridges que eviten bucles i calculen la ruta més curta, bridges que reenvien trames sense aprendre adreces de clients.

Top of Rack

SW per cada armari RACK. Els únics cables que surten de l'armari són els que van a SW d'agregació.

End of Row

SW per cada fila d'armaris. Molt cablejat i menor fiabilitat, però menor cost.

Router vs SW L3

Els dos poden reenviar trames MAC i IP.

• SW L3: menor cost. Interconnecta VLANs amb LAN. Molts ports però amb menys capacitat. Menys capacitat d'emmagatzemar taules d'encaminament.
• Router: major cost. Interconnecta LANs amb WLAN. Menys ports però molta funcionalitat. Molta més capacitat per emmagatzemar taules d'encaminament.

Mecanismes de Capa 2 (Enllaç)

STP (Spanning Tree Protocol)

Crea xarxa amb tolerància a fallades. Assegura camí actiu lliure de bucles. 30-60 s per canviar topologia (massa). Cal escollir bé el pont arrel i configurar la prioritat del pont. Aconsellable sempre habilitar-lo i no permetre rebre BPDUs per ports d'accés.

RSTP (Rapid STP)

Defineix nous tipus de ports (Backup i Alternate). Els ports edge passen a forwarding. Si rep BPDU, deixa de ser edge. Un cop s'ha escollit el pont arrel, la resta decideix si són designats a través de handshake proposta-activació en cascada. Proporciona convergència més ràpida (-10s). Escollir RSTP abans que STP i definir ports edge. Es poden modificar els valors per defecte.

MSTP (Multiple STP)

Un STP per grup VLAN. Representen topologies alternatives o camins de reenviament. Cal especificar root i alternate per cada instància. Determinar camins de reenviament principals i distribuir VLANs que encaixin. Assegurar que els SW tenen els mateixos atributs de regió. No assignar VLAN a instància 0.

Agregació d'Enllaços

Fer treballar un grup d'enllaços físics entre 2 SW com 1. Augmenta la capacitat, la redundància, el balanceig de càrrega, i és compatible amb STP i VLAN.

Link Aggregation Control Protocol (LACP)

Mecanisme de negociació d'agregació entre 2 SW. Intercanvi de PDU per identificar-se i caracteritzar els ports. Es forma automàticament l'agregació. Ports passius o actius. Si l'enllaç cau, s'exclou de l'agregació i passa per un altre.

PROBLEMES:

• La implementació limita la tècnica.
• Distribuir el tràfic es basa en calcular el hash a partir de @MAC, IP origen destí, port origen/destí.
• La distribució no garanteix el balanceig.
• No sempre té en compte la congestió.

Enllaç Backup

Funcionen com enllaços redundants. Virtual Switching System (VSS): sistema que crea redundància entre SW definint un SW virtual. Millora la continuïtat del sistema. Facilita la gestió d'equips. Escala la capacitat de commutació i utilitza Fast Lint Etherchannel.