Mecanismes de Defensa del Jo: Guia Completa de Psicologia

Mecanismes de Defensa del Jo: Una Visió General

Els mecanismes de defensa del Jo són estratègies psicològiques inconscients utilitzades per l'individu per protegir-se de l'ansietat, els conflictes interns i les amenaces externes. Aquests mecanismes ajuden a mantenir l'equilibri psíquic davant de situacions estressants o impulsos inacceptables.

Sublimació

La sublimació és la desviació d'un comportament o impuls inacceptable cap a una activitat superior en l'escala moral o social. Aquest mecanisme sorgeix davant un conflicte, una mala consciència o tendències que l'individu considera inacceptables.

Exemples:

• L'inici d'un comportament religiós o polític.
• La dedicació a obres socials o activitats artístiques.

Aquestes activitats compensen l'individu de les seves tensions psíquiques. La sublimació no és patològica en si mateixa, sempre que no afecti seriosament l'impuls sexual normal o l'agressivitat natural necessària per competir en la vida. (Satisfà el Superjò i no entra en conflicte amb la consciència moral de l'individu).

Racionalització

La racionalització és una invenció secundària, sovint posterior a l'acció, d'arguments i raons que aparenten ser vàlids. Aquests arguments s'utilitzen per justificar una conducta en la qual el Jo ha cedit a impulsos irracionals de l'Allò.

El Jo dèbil intenta mantenir, almenys, la coherència que el protegeixi de les crítiques del Superjò. Busca raons que expliquin el propi comportament i que no entrin en conflicte amb la pròpia escala de valors ètics o d'autoestima. És una manera de creure's les pròpies mentides.

Un exemple clàssic seria la faula de la guineu i el brot de raïm.

Anul·lació

Per alliberar-se d'un passat que l'aclapara i li mostra la seva feblesa, que el persegueix amb remordiments o desànim, el Jo imagina que tot allò no ha existit. Tracta d'esborrar-ho com si el seu desig de suprimir-ho pogués aconseguir-ho.

Negació

La negació és una defensa anàloga a l'anterior, però referida al present. El subjecte ignora les circumstàncies que li plantegen dificultats o les situacions que no s'atreveix a superar i que li produirien angoixa. És una fugida de la realitat.

Consisteix en la no acceptació de la realitat objectiva perquè li molesta intensament des del punt de vista anímic, i la distorsiona substancialment. És un mecanisme especialment psicòtic.

Introjecció

Si el Jo no té forces suficients per vèncer obstacles que dificulten l'establiment de la relació afectiva amb una persona (objecte libidinal), torna a formes infantils de la seva sexualitat i crea dins seu la representació de l'altre com si s'hagués incorporat.

(Interioritzar en un mateix una acció que era pròpia de la sexualitat infantil. Directament lligat a la masturbació).

Projecció

Les pulsions internes que el Jo no s'atreveix a afrontar són referides o posades en objectes exteriors com si vinguessin d'ells, amb la qual cosa s'inverteix el seu sentit: l'odi propi cap a l'altre esdevé en l'odi que l'altre sent per mi.

Consisteix a situar en els altres les condicions rebutjables del propi comportament. La culpa no està en un mateix, sinó en els altres. (En lloc de reconèixer els sentiments propis cap als altres, s'atribueixen als altres respecte a un mateix).

Desplaçament

El desplaçament dispersa la càrrega emocional cap a objectes diferents dels que inicialment la provocaven, per facilitar la ràpida descàrrega o distribuir la forta excitació inicial.

Exemple: Els violents impulsos destructors que segueixen a una frustració recauen en les coses més pròximes.

La representació del conflicte passa d'un objecte a un altre més tolerable per la persona, podent-se repetir en diverses ocasions pel mateix conflicte. (No descarregar la càrrega emocional en la persona que la provoca, sinó en una més feble i que no hi té res a veure).

Formació Reactiva

El Jo, per defensar-se d'impulsos propis que no podria vèncer i que trastocarien el seu equilibri, adopta actituds i una conducta el més oposada a ells i s'aferma a mantenir-la.

Per exemple, per fugir d'una conducta agressiva, el subjecte manifesta afectuositat excessiva i fora de lloc.

Regressió

La regressió és una manifestació clara d'immaduresa, de manca de consolidació de la personalitat. Davant d'una dificultat o una satisfacció inesperada i de gran intensitat, l'individu es comporta com un nen, tornant a formes de conducta inadequades.

Per exemple, un nen davant la gelosia d'un germà petit, torna a no controlar els seus esfínters per aconseguir l'atenció de la mare.