Mecanismes de defensa de la personalitat: Guia completa

Mecanismes de defensa de la personalitat

Els mecanismes de defensa de la personalitat formen part del funcionament psíquic de les persones i són processos automàtics que constitueixen mecanismes de seguretat que la persona construeix de forma inconscient per a protegir-se enfront de situacions, esdeveniments o pensaments que poden resultar amenaçadors. Es consideren patològics quan s’abusa d’ells o resulten massa rígids.

Mecanismes d’adaptació

Són estratègies d’adaptació que busquem amb la finalitat d’afrontar situacions o esdeveniments que poden resultar estressants:

• Afiliació: davant d’una amenaça que pot ser interna o externa, busquem suport o recolzament en els altres.
• Altruisme: es dona quan ens dediquem a satisfer les necessitats dels altres.
• Anticipació: davant d’una amenaça interna o externa o conflicte, anticipem les conseqüències i busquem solucions alternatives.
• Sublimació: canalitzem els sentiments o impulsos que ens poden desestabilitzar cap a altres comportaments més acceptables socialment.
• Sentit de l’humor: es dona quan remarquem els aspectes divertits o irònics de la situació o esdeveniment estressant.

Mecanismes d’evitació o negació

La situació o esdeveniment estressant s’afronta evitant-lo o negant-lo per tal que no causi malestar:

• Negació: actuem negant-nos a reconèixer els aspectes dolorosos de la realitat externa o interna.
• Projecció: atribuïm incorrectament als altres pensaments o sentiments propis que no ens resulten acceptables.
• Racionalització: busquem explicacions que ens tranquil·litzin però que resulten incorrectes i amaguen la realitat.

Mecanismes de distorsió de la realitat

Consisteixen a distorsionar la realitat per a fer-la més tolerable:

• Fantasia: creem fantasies que substitueixen la resolució del problema.

Distorsió de la imatge d’un mateix o dels altres

S'utilitzen per a no perdre l’autoestima o per guanyar-la:

• Devaluació: atribuïm qualitats exageradament negatives als altres.
• Idealització: atribuïm qualitats exageradament positives als altres.
• Omnipotència: davant de determinats conflictes, actuem pensant o comportant-nos com si fóssim superiors als altres o tinguéssim poders especials.