Mecanismes de defensa psicològics

Desplaçament d’un sentiment

Hi ha un grau de consciència una mica més elevat, és quan tu t'adones que estàs sentint alguna cosa per algú però no la vols sentir, perquè si tu la sents saps que et farà mal. Per exemple, el teu jefe et cau fatal i has de passar molta estona amb ell, veus que aquest sentiment va a més i ho passaràs fatal, llavors substitueixes aquest sentiment per un altre de millor. Per exemple, mira fins on ha arribat sent així de borde... inconscientment desplaces molt el sentiment. T'ho creus, és inconscient, perquè si fas veure que et cau bé però l'odies no és inconscient i no és un mecanisme. M'ENGANYO SOBRE EL QUE SENTO PER NO FER-ME MAL. És pre-conscient perquè si hi penses una mica es veu la veritat.

Fixació o regressió

És quan et quedes parat i no evoluciones. Aquest és més grupal que no individual. Grupal és quan t'estanques en una fase i per no afrontar el conflicte et quedes al mateix lloc. Amb una persona per exemple és una fixació en aquelles persones que tenen el síndrome de 'Peter Pan', que no volen créixer.

Substitució a nivell de conducta

Percebo pre-conscientment què em diu que en segons quin grup o segons quina persona, certa expressió conductual generarà tensió, no serà acceptada. Aleshores el que faig és substituir aquesta conducta per una altra. Per exemple, a una professora no li puc dir 't'expliques fatal' i li dic 'ho pots repetir si us plau?'. També s'utilitzen ironies per a substituir la conducta. Per exemple, una colla d'adolescent que són molt amics però que quan es troben, en comptes de donar-se una abraçada es peguen. Estan fent una substitució perquè en aquest grup és un tabú expressar els sentiments. Fan això per no abraçar-se.

Racionalització

És quan unes conductes que són irracionals o que són poc acceptables pel motiu que sigui, pels altres o per la pròpia persona, ens els intentem vendre a nosaltres mateixos o als altres vestint-los de racionalitat. Per exemple, vull sortir de classe perquè vull fumar, i com que no vull acceptar que sóc tant depenent de fumar, dic que estic cansada de la classe i que s'està fent molt pesada. És una mentida ben vestida, és un auto-convenciment.